L'entrevista: Jose Martínez

JOSE MARTÍNEZ HOYO, 64 anys, va néixer i viu a Badalona. Paradista del Mercat Municipal de La Salut.

Espero que a les generacions que vinguin, se'ls eduqui amb la idea del respecte i valorar la diversitat que tenim a La Salut, perquè ens enriqueix com a barri.

 Hem estat conversant amb en Jose Martínez paradista del Mercat Municipal de La Salut i col·laborador de la Fundació Salut Alta des de fa 5 anys. El suport i la col·laboració és una peça clau per transformar la realitat i donar acompanyament a infants, joves i famílies del barri. En Jose ho sap molt bé!

Jose, quants anys porta el Mercat Municipal en funcionament? Tu hi ets des dels seus inicis? De què és la teva parada?

El mercat nou, situat a l'Avinguda del Marquès de Sant Mori, fa 41 anys encara que antigament estava ubicat al carrer Don Pelayo. Aquell mercat va començar als anys 50, eren altres temps, no teníem ni càmeres per guardar els aliments.  
Jo no hi sóc des del principi, em van parlar d'una parada que estava lliure al nou mercat, la vam veure i com el que m'agrada és la venda directa i el contacte amb la gent doncs me la vaig quedar. Ara ja porto 24 anys.  
La meva parada és la número 58, de fruits secs i llegums i especialitat també en complements per a pastisseria. Ara ens estem adaptant a les noves formes d'alimentació, per exemple, amb productes vegans.

Què és el que més t'agrada de la teva feina?

El tracte amb el públic. És el que he fet tota la vida.

Quines diferències hi ha entre el mercat d'abans i el d'ara?

Abans entraves a la parada i venies el que tinguessis. Ara hem de tenir un ventall enorme de productes per arribar a tots els públics. Abans les clientes es deixaven aconsellar més. Moltes vegades et demanen coses que no tens, perquè hi ha moltíssima varietat de tot, et demanen coses fora de temporada...  
Al mercat tenim una espineta clavada i és el repartiment a domicili, però com mai no ens ha funcionat, doncs no s'ofereix. Ara les xarxes socials són importants, les portem quan podem de forma voluntària, però realment necessitaríem algú que ens les portés. Tot costa diners, tenim un pressupost i, de vegades, és complicat quadrar el pressupost amb les despeses que tenim. 

Des de la Fundació, hem anat observant canvis al barri, alguns relacionats amb el tancament de comerços, vosaltres també ho heu notat? A què és degut que algunes de les parades hagin desaparegut?

Alguns paradistes es jubilen i després costa molt trobar algú que vulgui agafar la parada. Moltes vegades perquè no tenen idea del que és un mercat i qualsevol comerç no pot estar integrat al mercat.

Quin és el vostre públic habitual? Va gent jove al Mercat?

El nostre públic més habitual és gent gran, però de mica en mica ve molta gent jove que cuida molt la seva alimentació. La gent valora molt que t'arreglin els productes com a tu t'agraden. Hi ha parades per a tots els públics. La gent vol arribar al Mercat i  trobar molta varietat i, a més, un bon tracte. I és que el mercat té això, sentir-se com a casa.

Es promouen activitats per infants?

Alguna vegada per Nadal, aprofitant que hi ha alguna parada buida, hem fet cantada de nadales. Per a la castanyada, tallers de pintar carbasses per als més petits. 
Ens agradaria fer més coses, però ens és complicat perquè als matins anem molt embolicats. Fa un temps, hi va haver una dinamitzadora d'activitats, però això es va quedar en una idea. També ens encantaria habilitar una cuina per fer tallers. Vam estar mirant unes cuines mòbils i, fins i tot, hi havia un cuiner interessat. De vegades per manca de pressupost, manca de temps o manca d'iniciativa, no s'acaba de fer.

El mercat de la Salut és una icona al barri, sempre està molt present en tots els actes. Com s'ha aconseguit aquesta participació i qui se n'ocupa?

La participació s'ha aconseguit gràcies a l'esforç. I jo per afany sempre li he dedicat un temps. Ja fa molts anys pertanyia al Congrés Social número 1 de Badalona, ​​quan no es parlava del congrés d'entitats. Totes les entitats del barri s'asseien a parlar sobre allò que calia, uníem força i ho presentavem a l'Ajuntament. I així s'aconseguien moltes coses. La gent es creu que les coses s'aconsegueixen d'un dia a l'altre, quan són projectats molts anys enrere, abans que s'arribin a fer.  
Quan vaig entrar a la Junta, l'antic president m'animava a ser jo el president, perquè deia que la gent em faria cas. Costa que la gent t'entengui i ens marca molt pressupost per poder fer tot allò que volem. Estem en moments difícils per tema econòmic, tenim algunes parades tancades i això suposa menys ingressos. Falta gent que vulgui apostar pel mercat.

Amb la Fundació heu col·laborat molt, ja sigui a nivell particular amb la parada “Jose Fruits Secs”, com des del Mercat i us estem molt agraïts. Què us va motivar a col·laborar amb nosaltres?

Primer la possibilitat. Quan vam veure la vostra activitat, ens va semblar interessant. Jo sóc una persona de sembrar molt. Cal apostar pels xavals del barri i què ens coneguin. Si els ajudem el dia de demà voldran treballar i gastar al Mercat o al barri. Si per contra se'ls margina, perdràs aquest actiu. 
Jo de la Badalona del futur espero una bona convivència i sabent el que feu, sempre que puguem, col·laborarem amb vosaltres. 
El problema és que actualment són moltes les entitats que ens demanen col·laboracions, a molts els hem de dir que no, perquè no tenim pressupost per arribar a tant, és inassumible. Quan la caixa és plena, col·laborem molt però quan la caixa és buida, ens veiem obligats a dir que no, encara que costi. A mi personalment em costa dir que no, perquè la majoria de les causes mereixen aquesta col·laboració.

Quin desig demanaries  per al mercat i per al barri?

Per al mercat, que les administracions ens facin una mica de cas, som un punt oblidat... Que ens ajudi una mica més.  
I per al barri, que no hi hagi tantes diferències i hi hagi una bona convivència. Espero que a les generacions que vinguin, se'ls eduqui amb la idea del respecte i valorar la diversitat que tenim a La Salut, perquè ens enriqueix com a barri.

Entrevista feta per Lídia Solé i Míriam Ibáñez