L'entrevista: Mar i Isa Projecte FAR

MAR TUSELL OROVIO, 33 anys. Educadora social i Coordinadora del Projecte FAR.

ISA LÓPEZ EGEA, 53 anys. Educadora social.

L'objectiu principal de FAR és la formació, però també que sigui un espai de seguretat, de confiança i empoderament. 

El mes de març vam celebrar els 10+2 anys del projecte FAR dedicat a les dones del barri de la Salut Alta i barris de l’entorn de la Fundació. Avui conversem amb la Isa i la Mar dues educadores de l'entitat que coneixen de ben a prop la història del projecte i ens poden parlar del passat, present i futur de FAR.

Ens podríeu dir què és FAR? Què signifiquen les sigles?

Isa: Formació, Acompanyament i Relació.

Mar: La base del Projecte FAR sempre ha estat ensenyar castellà i català, per això la lletra F de formació. Però amb els anys s'ha anat convertint en un lloc on les dones poden venir a trobar-se amb altres dones i sentir-se acompanyades per l'entitat i per les professores voluntàries que porten els grups. Un ambient que propicia que allò que es crea a classe no desaparegui quan surten fora al carrer, que es relacionin i creïn més vincle. D'aquí ve això d'acompanyament i relació.

Com i per què es va crear el projecte?

Isa: Es va crear perquè era una necessitat que es va detectar al barri, igual que la Fundació. Havia arribat al barri molta gent d'altres nacionalitats i necessitaven aprendre la llengua. Al principi, quan encara no era FAR, es feien classes a dones i homes, però més tard es va decidir enfocar el projecte a les dones del barri, ja que són les que normalment van al metge amb els seus fills i filles, acudeixen a les reunions de l'escola, van a fer la compra... i no ho podien fer amb facilitat perquè no parlaven espanyol, llavors es quedaven a casa o havien d'anar acompanyades els marits. En definitiva, les dones necessàriament havien d'aprendre la llengua per poder apoderar-se i mantenir converses al dia a dia.

Isa, tu vas estar als inicis del projecte. Explica’ns una mica de quina manera va arrencar i si hi ha alguna diferència a com és en l’actualitat

Isa: Quan jo vaig arribar estava la Maria Nadeu de Coordinadora i jo era professora i un suport per a la Maria. Les classes llavors eren amb llibres i, de mica en mica, es va anar canviant amb un altre tipus de materials més transversals i amb vocabulari més quotidià. Ara tot és més obert, espais de conversa, ràdio, tallers…

En l’actualitat què podem trobar a FAR?

Mar: Actualment, a més de les classes d'alfabetització, català i castellà trobem les activitats dels divendres on  treballem amb l'entorn per promoure espais de temps lliure. Elles mateixes les han decidit i hi ha d'haver un compromís d'assistència per poder-ho dur a terme. Aquest any, ens van demanar cuina i costura. El fet de vincular aquestes activitats amb altres entitats del barri, ha estat una experiència molt enriquidora. Amb la Fundació Germina, hem pogut fer els tallers de cuina i amb la Cooperativa Segones Oportunitats s'ha pogut fer el taller de costura. Aquestes sinergies són molt boniques. També tenim el projecte de ràdio "Entremujeres", on amb les dones del grup de conversa, un cop al mes, ens traslladem a La Rotllana, concretament al projecte de Ràdio Pangea i amb elles debatem sobre algun tema que proposen. Amb un projecte de l´Associació d'Escriptors de Catalunya, estem aproximant la lectura a les dones, creant clubs de lectura i, fa ben poc, uns estudiants d'infermeria han vingut a fer tallers o xerrades sobre nutrició.

Quins són els objectius principals del projecte?

Mar: Et diria que l'objectiu principal és la formació, però també que sigui un espai de seguretat, de confiança i empoderament. Per mi l'empoderament està per sobre de qualsevol classe d'aprenentatge. I que sentin que la Fundació és casa seva.

No podem parlar de FAR sense parlar del voluntariat…

Mar: el voluntariat és una de les essències de FAR, sempre ha estat portat totalment per persones voluntàries, excepte la Coordinadora. Quan comencem el curs mirem quantes voluntàries tenen disponibilitat i què ens caldria. Llavors fem una crida de voluntariat. Els perfils solen ser vocacionals, professores jubilades... Però des de fa pocs anys, ens trobem amb voluntàries que són exalumnes. Ja han estat 6 les  dones que s'han animat. Estem intentant potenciar que a més a més siguin del barri, perquè els sigui més senzilla la implicació per temes desplaçaments.

Les dones que hi participen, com viuen formar part del projecte? Els hi serveix?

Mar: Jo crec que ho viuen amb molt agraïment. Ho veus en el moment que surten de la Fundació, deixen enrere el rol d'alumnes i voluntàries i entaulen converses. Pots veure grups de dones que segueixen parlant entre elles i a les mirades se'ls pot veure com estan d'agraïdes. Moltes vegades són elles les que t'expressen els seus sentiments, les dificultats, els èxits, els reptes o els desafiaments. No es rendeixen i volen continuar aprenent.

Isa: De vegades quan ens trobem amb exalumnes pel carrer, ens paren, ens saluden i es nota que ho fan des de l'afecte.

Durant la Pandèmia, FAR va fer 10 anys i fa poc vau celebrar l'aniversari. Ens podríeu explicar una mica, com va anar la celebració?

Mar: Vam començar a preparar la festa les persones que més de prop han viscut el projecte. Volíem que arribés al màxim d'alumnes i exalumnes que havien participat en aquests 12 anys. Un format molt íntim i proper, on totes se sentissin còmodes i com a casa.

Vam fer una primera trobada entre algunes exvoluntàries i exalumnes i va estar molt maco. Es van compartir coses i moments molt bonics. Va ser un viatge en el temps per intentar decidir què és el que volíem que no faltés.

Es va decidir de plasmar la trajectòria a través d'una línia del temps on ubicar a cada moment les coses més destacables. Un espai de te no podia faltar, ja que si FAR s'identifica per alguna cosa, és per les seves celebracions amb pastissos i te. Semblava interessant tenir un espai de retrobament envoltades del caliu del te.
La Isa va dibuixar un far i les dones que passaven per aquest espai, podien deixar la seva empremta.
Un altre espai que hi havia a la festa era un racó de diàlegs entre professores, voluntàries i exalumnes, on poguessin mantenir converses, assegudes còmodament en un sofà per donar-li un toc més casolà i se sentissin més còmodes. Vam preparar algunes preguntes senzilles per entaular un diàleg fluid entre elles.

Recordo un moment molt entranyable i ple d'agraïment per part de les professores cap a tot el que han viscut amb les alumnes i el projecte. Expressaven que FAR havia format part de les seves vides com un projecte vital.
I finalment, vam estrenar el projecte de "La Badalona" cuinat en temps de pandèmia entre l'alumna de disseny Clara Farner i algunes dones de FAR. Moltes de les protagonistes de l'exposició van estar aquella tarda a la celebració i va ser molt emotiu observar com totes es van veure retratades en les il·lustracions d'aquells enormes plafons.

Segur que n’hi haurà moltes, però ens podríeu explicar alguna anècdota

Mar: Jo sempre com a anècdota explico que moltes vegades dic FAR per a referir-me al projecte i un dia una dona em va dir que FAR en àrab significa rata. Va ser curiós...

Isa: A mi sempre em cridava l'atenció l'evolució de moltes dones. Com a l'inici eren incapaces d'anar al metge soles i un temps més tard t'expressaven amb il·lusió que ja hi anaven podien assabentar-se de tot el que es parlava.
També recordo molt les festes que organitzaven, la diversió que es vivia i com dins d'aquell context de comoditat semblàvem unes altres persones.

Un somni per FAR i per les dones que hi participen

Mar: Que tot el que aprenguin aquí i la confiança que aconsegueixen tenir en si mateixes, que no la perdin. Però sobretot que sentin sempre, encara que passin 50 anys, que aquesta ha estat i serà sempre casa seva quan truquin a la porta.

Isa: Potser als inicis, la Fundació no apostava gaire pel projecte FAR, però se li va donar una oportunitat. Far ha crescut molt i crec que pot créixer molt més!

Entrevista feta per Lídia Solé