L'entrevista: Quim Pons

JOAQUIM PONS RIBAS, 62 anys. Educador social i teòleg. Jesuïta de la Capella Sant Joan Baptista de Badalona.

Avui conversem amb en Quim, responsable de la comunitat de la capella Sant Joan Baptista i nou voluntari de l'espai d’acollida de la Fundació els dimarts a la tarda.

Quim, explica’ns una mica sobre tu...

Ara fa 34 anys que estic a la Companyia de Jesús. La primera etapa va ser de formació i em vaig treure els estudis de teologia, després vaig estar treballant uns 15 anys en el món de la Migració. Vaig demanar d’anar als camps de refugiats de l’Àfrica i en aquell moment va coincidir tota la problemàtica a Ruanda i em van demanar d’anar-hi a la frontera, als camps de refugiats del Congo, uns dos anys...

En tornar de l’Àfrica vaig estar un temps vivint al barri de la Salut Alta de Badalona, mentre feia els dos anys de llicenciatura de teologia a Sant Cugat. Vaig estar cinc anys en la direcció d’un centre d’acollida a Mataró, al centre Sant Pau. I durant la tercera part de la formació, vaig anar a Mèxic. 

En tornar vaig aterrar a la Fundació Migra Studium, que llavors començava a arrencar, on vaig estar 10 anys. Després vaig començar a la parròquia “Mare de Déu de Bellvitge” i col·laborant a l’escola Joan XXIII i des d’aquest juliol passat he tornat cap a La Salut Alta.

Per què has tornat a aterrar a la Salut Alta?  Va ser una decisió personal?

Personal, personal, no... Fa un parell d'anys, dos dels tres companys que hi havia a la comunitat de La Salut Alta, es van posar malalts. Un d’ells va morir i l’altre està delicat, llavors només quedava l’Isidre al pis i com que estava sol, van decidir posar la comunitat en pausa i que durant un temps fos un pis d’acollida de la xarxa d'Hospitalitat. Al final, després de dos anys i a punt de tancar el pis, van decidir no fer-ho perquè Badalona és un punt molt significatiu i van apostar per mantenir la comunitat de Jesuïtes al barri i proposar si algú altre voldria venir. I jo, en aquell moment, em vaig oferir per venir.

A les teves altres destinacions passades, amb quins col·lectius havies prestat servei? Què és el que feies?

Quan vaig estar a l’Àfrica, vaig estar amb els refugiats ruandesos, la majoria eren exmilitars i molts genocides amb una càrrega important de morts a sobre, però vam decidir de treballar amb aquelles persones que estaven totalment deixades, nens, dones.  I vam anar allà on ningú anava.

A Mataró era població subsahariana, sobretot gent de Gàmbia, Senegal i  Mali. El centre d’acollida per africans Sant Pau, va canviar de nom per dir-se Centre Sant Pau, ja que anava arribant gent de l’est i el nom no corresponia a la realitat.

A Migra Studium acompanyem gent de tot arreu.

I ara, quina és la teva missió al barri de La Salut Alta?

La missió a la Salut Alta, és ser responsable de la comunitat cristiana a la capella Sant Joan Baptista. A l’Isidre el coneix tothom i participa més al barri i jo sóc el responsable de la comunitat que amb la capella, és una comunitat oberta al barri.

A més, la Fundació ja t’ha fet algun encàrrec? Explica’ns

Sí, els dimarts a la tarda m’estreno aquí a l’acollida de la Fundació. Jo crec que és una finestra oberta en la que reps a la gent i t’obliga a conèixer els serveis de la ciutat. A través de les demandes de la gent es pot informar o derivar a altres serveis que ofereix Badalona. Em serveix per conèixer més a fons la Fundació i anar compartint espais amb l'equip, ja que també estic a la comissió d’espiritualitat. 

Què creus que pots aportar al barri i a la Fundació Salut Alta?

Implicar-me a la vida comunitària i sobretot poder estar conjuntament amb la comunitat, poder imaginar com construir comunitat cristiana en un món tan canviant i un barri que ens interpel·la en quantitat de necessitats.

El fet de vincular-me a la Fundació és per no seguir camins paral·lels, sinó tornar a l’origen de la Fundació que venia de la mirada de la comunitat davant de la necessitat del veïnat. Primer va començar el Mijac, després el reforç i es va fer gran fins que va néixer la Fundació. Creiem que és important que la relació sigui més estreta entre la comunitat i la Fundació i que hi hagi més ponts de trobada. Que ens coneguem més, interactuem més, entre la comunitat cristiana i la Fundació. En resum, somiar coses conjuntament.

Així que de moment, puc aportar la meva disponibilitat, arran de la meva experiència que tinc, posar-la al servei de la comunitat, del barri i de les necessitats que anem trobant. Il·lusió i ganes hi són.

Com t’agradaria que fos la relació entre la  Fundació i la capella?

Com deia, sentir-nos una mateixa comunitat. Ja que tots dos estem implicats en el barri, des del besant creient de la fe i la humana, anar construint un barri més solidari, més just...

Què en penses d’un barri com La Salut Alta? Com el descriuries?

Jo vinc d’un barri cota cero. És un barri pla, pla... i arribes a aquest barri i tot són pujades. Tot i que jo fa 24 anys que vaig estar a aquest barri, però quan vaig arribar aquí, era totalment diferent. Primer per les persones. Quan vaig arribar per primer cop, hi havia molta immigració d’Andalusia, Extremadura i són els que van crear el barri.

El que he trobat en tornar ha estat un barri molt canviat. Fins i tot a la comunitat cristiana, trobar-me paquistanesos o d’altres nacionalitats que són cristians.

També m'ha sobtat com s’ha anat empobrint el barri. Les entitats bancàries han desaparegut totes. Fa anys aquí hi havia molts diners per tot el comerç majorista i tot això ha desaparegut. Els comerços de tota la vida també han canviat. Ara aquí dalt la majoria dels comerços són de propietaris marroquins, xinesos o paquistanesos. La fisonomia del barri de la part baixa a quan vas pujant aquí dalt va canviant. Abans a la plaça Antonio Machado hi havia molts bancs per seure, els han tret... En definitiva, et trobes un barri molt dur.

Per acabar, un somni per la Salut Alta, per la Fundació i pel barri?

Vam tenir la missa d’inici de curs i jo els deia que la nostra comunitat em recorda molt a aquesta dita de Galeano i que vosaltres teniu escrita al mur de l’altre local de Pau Piferrer  “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, podem transformar el món”. 

Jo estic convençudíssim que l’església del futur seran petites comunitats i la capella ja és una mica una icona del que podria ser l’església del futur. Podem transformar nosaltres mateixos el nostre entorn. I llocs com el nostre apunten al que serà el futur, petites comunitats de manera senzilla que obren els ulls al seu voltant i s’impliquen en la realitat on viuen. A mi m’agradaria acompanyar a la comunitat en aquest procés tan ampli. Que obrim els ulls i ens deixem commoure per la realitat que passa.

Entrevista feta per Lídia Solé.