Tinc molts deures! M'ajudes?
Quan entro a la tarda a A100, de vegades se m’apropa una adolescent dient que avui no té deures, o un altre ve angoixat a dir que sí que en té, i que necessita que li expliqui o ajudi. Darrera de cada frase o gest hi pot haver tantes coses!
No tinc deures...
...perquè les profes diuen moltes coses i no sé per on començar.
...perquè a l’insti i a A100 és més divertit xerrar de jocs de mòbil o riure d’altres coses.
...perquè no entenc de què em poden servir.
...perquè com que mai no em pregunten...
Avui tinc molts deures, m’has d’ajudar...
...perquè no ho sabré fer, sempre em renyen perquè no ho faig bé.
...perquè si no em despistaré.
...perquè necessito que m’ho expliquin diferent.
...perquè sol no podré.
Us proposo que ens aturem, fem tres respiracions profundes:
1...
2...
i 3.
Ara connectem amb aquella vegada que ens vam trobar davant una feinada i no sabíem per on començar... què necessitàvem en aquell moment?
I aquella vegada que ens van estar renyant i encara no hem entès per què... quina altra cosa ens hauria anat bé que ens diguessin?
I una altra, quan no érem capaços de decidir, perquè no sabíem si teníem prou elements per prendre la decisió correcta... què ens hauria calgut?
Segurament en tots els casos ens hauria anat bé algú que ens comprengués, que entengués la nostra situació, que ens ajudés a creure que ho podríem fer, que ens animés quan no ens sortia quelcom i ens esperonés a seguir intentant-ho perquè confiava que ho aconseguiríem...
En l’espai d’aprenentatge d’A100 procurem oferir un lloc on els adolescents puguin motivar-se per adquirir nous coneixements i destreses. De vegades ja tenen la motivació i només els cal una mà, un somriure de confiança o una mirada còmplice per mantenir-la. Sovint, som les persones adultes les que hem d’anar regant aquesta motivació, i altres vegades també ho fan els propis companys, de forma molt més efectiva i directa, quan els ofereixen el seu propi testimoni de superació. Gaudir d’aquest espai cada tarda m’ajuda a reconnectar amb la humanitat, amb la vulnerabilitat de cadascun de nosaltres i amb la certesa que per tirar endavant necessitem que hi ha hagi persones al nostre voltant que confiïn en nosaltres.
Escrit per Montse Corbera, educadora de l'espai d'aprenentatge del Centre Obert A100