L'entrevista: Inés Vicente Barbero

És important que cadascú pugui ser qui és tant a la feina com a casa, per poder donar el millor de si mateix.

INÉS VICENTE BARBERO, 34 anys. Nascuda a Sant Sebastià i viu a Cerdanyola.

Educadora i, en aquests moments, responsable de Projectes a la Fundació Salut Alta.

Avui faré una entrevista  a una companya que marxa, que ens deixa una gran empremta. Una de les treballadores que porta més temps a la Fundació i que en breu començarà un nou repte, una gran aventura. Viatjarà ben lluny per endinsar-se a Àsia i donar un cop de mà en un nou projecte.

Situa’ns una mica. Com vas arribar a la Fundació Salut Alta, ja que molts de nosaltres, quan vam aterrar, tu ja hi eres.

Tot i que ara no recordo ben bé l’any, diria que vaig arribar a la Fundació cap al 2004, com a voluntària de l’esplai que hi havia els dissabtes a la capella a través d’un Jesuïta que em coneixia del País Basc. Una mica més tard, l’any 2006, vaig començar a treballar a la com a monitora a l’estiu. I, després d’aquell estiu, la Silvia i la Montse, que aleshores estaven com a directora i educadora, em van preguntar si em voldria quedar i, com veieu, vaig dir que sí.

Com descriuries la Fundació Salut Alta a algú que no la coneix de res?

Jo la descriuria com un lloc familiar. Es respira un ambient d’alegria, per molt que a vegades hi pugui haver conflictes perquè els infants s’enfaden i es barallen. Tot i així, l’ambient és molt familiar i la gent ve contenta. Jo mateixa entro a la Fundació i se m’oblida tot el que em pugui estar passant fora.

Podries posar un adjectiu a cada projecte?

A Centre Obert, proper. Aprenijoc, divertit. A100… fresc. FAR, facilitador i les activitats d’estiu, il·lusionants.

Explica’ns una mica els llocs i responsabilitats que has assumit a la Fundació.

L’estiu del 2006, com t’he dit abans, vaig començar com a monitora del casal d’estiu.

Després, vaig passar a ser educadora de Centre Obert durant tres o quatre anys del grup de petits i, passat aquest temps, vaig continuar en el mateix projecte però també coordinant-lo.

Fa tres anys vaig agafar el càrrec de ser la responsable de projectes, ja que la Fundació ha anant creixent i mica en mica s’han anant incorporant nous llocs professionals a l’entitat, per tal de vetllar perquè la Fundació millori.

Dintre dels teus encàrrecs has hagut de treballar en diferents xarxes, quina d’elles ha estat on més t’ha agradat participar?

Doncs ara mateix n’hi ha tres que per a mi han sigut més especials, perquè també li he dedicat més temps.

Per una banda, està el Sector Social de Jesuïtes, que a nivell d’infància, joventut i famílies darrerament hem estat treballant en l’elaboració de les Guies de Famílies i això ha suposat més reunions, però en un grup molt dinàmic i acollidor. Hem tingut temps per reflexionar molt sobre com acompanyem a les famílies.

Una altra seria la comissió de Centres Oberts de FEDAIA amb la que he estat molts anys. És un grup amb el que hem treballat molt sobre com actuen els Centres Oberts arreu de Catalunya i quina és la seva realitat. Jo fins i tot he estat en una subcomissió que es dedicava més a la reflexió i ajuda per coordinar la pròpia comissió.

I, per últim, la xarxa de la Fundació Educo on he pogut conèixer moltes entitats i experiències també de fora de Catalunya i m’ha possibilitat assistir a formacions molt interessants.

Aquestes comissions no només m’han ajudat a nivell professional, sinó que a nivell personal m’han aportat molt i he tingut el plaer de conèixer i compartir espais i reflexions amb molta gent.

Ens podries dir alguna cosa de la que ets sents orgullosa?

Jo crec que el que em fa sentir orgullosa és poder continuar veient als infants per aquí. De vegades et trobes a infants o joves que per diferents motius van deixar la Fundació però els veus, parles amb ells i sents que tu has estat una petita part del que són ara. I els que estan aquí, en tot el seu recorregut, veure’ls créixer i que es fan grans.

Vinga va, ens voldries explicar alguna anècdota que no hagis explicat a ningú?

Aquesta sí que la saben alguns però segurament poquets. Jo de vegades si he de fer moltes coses alhora em despisto i se’m queda alguna a mitges. Una vegada, que em tocava coordinar la Diverfesta, estava preparant tot el material i portava a la mà unes entrades a Port Aventura que havíem de sortejar l’endemà a la rifa. Tothom sabia que faríem aquell sorteig i volien participar. Però d’un moment per l’altre vaig perdre les entrades! Ja no les tenia i no les trobava per enlloc. Ho vaig comentar amb algunes companyes que estaven per allà però ningú les havia vist. Jo ja estava patint fins que al cap de molta estona les vaig trobar a l’armari de la neteja!!!

Caria, per sort van aparèixer! I algun record que et faci somriure?

Uff, em costa perquè n’hi ha molts. Quan més recordo és mirant les fotos. Fa poc vam haver de buscar fotos dels joves que marxen de la ESO i això sempre em treu somriures. Hem viscut moltes coses junts i les fotos te les fan recordar.

Quina és la cosa més graciosa que t’ha dit un infant o jove de la Fundació?

Tinc una memòria molt dolenta per aquestes coses i segur que m’han dit moltíssimes. Però recordo que una vegada estàvem fent una activitat on els infants havien de dir on vivien i un infant va dir que vivia “en la calle del pollito”. Les educadores ens vam mirar sense entendre a què es referia, perquè no hi ha cap carrer al barri amb aquest nom. Finalment, ens vam adonar que l’infant volia dir al carrer Hipólito L.!

Continua la frase…

• L’equip de voluntaris t’ha ensenyat… Molta generositat.
• De les famílies t’emportes… Molta estima.
• El barri de la Salut Alta t’ha aportat… Mantenir els peus a terra.
• Els companys amb qui has treballat t’han fet sentir… Estar en família.

Després de tots aquests anys treballant a la Fundació, podries dir-nos què és el que creus que més trobaràs a faltar?

Jo crec que, en general, a la gent (companys, voluntaris,  famílies, infants i joves).

Fent una mirada cap al futur, quins reptes imagines que pot tenir la Fundació per tenir més impacte?

Un repte seria estar més presents al barri però no només treballant des de la Fundació, sinó fent xarxa amb famílies. Per això les famílies han de sentir més la Fundació i després sortir cap a fora i transmetre-ho.

Alguna cosa que hagis après a la Fundació a nivell personal i que creus que posaràs en pràctica allà on siguis?

Ummm, ara que tenim molt recent la campanya d’aquest curs “Aventura’t a sentir” sobre les emocions, he de reconèixer que des que he estat a la Fundació hem fet moltes formacions i moltes d’elles sobre les emocions. Realment he vist que no només serveixen per aprendre a encarar activitats amb infants, sinó que també ha estat treballar-se a un mateix i, per a mi, és un gran tresor que m’emporto, gràcies a la Fundació.

Amb quina emoció encares aquest nou repte?

Jo crec que és  il·lusió… Sí, il·lusió!

I per acabar… un somni pels infants i joves de la Salut Alta.

Doncs que puguin ser ells mateixos allà on siguin i que puguin desenvolupar el seu màxim potencial.

I per a tu?

I per a mi el mateix. És important que cadascú pugui ser qui és tant a la feina com a casa i poder donar el millor de si mateix.

I ja només ens queda donar-te les gràcies, Inés, per tots aquests anys de dedicació, per ser com ets i desitjar-te que gaudeixis molt amb aquesta nova etapa que t’espera. Et trobarem a faltar, i molt!

Entrevista feta per Lídia Solé a partir de les preguntes rebudes per part de l’equip de professionals.