L'entrevista: Josep Anton Caubet
El treball en xarxa és d’una riquesa impressionant.
JOSEP ANTON CAUBET BUSQUET, 59 anys. Nascut a la Vall d’Aran, va aterrar l’any 79 a Badalona per diferents motius i aquí es va quedar.
La seva formació: humanitats, treball social i teologia.
“Sempre he estat vinculat al món social. Des d’entitats privades, administració pública, fins que em van oferir aquest nou repte per formar part de l’equip de la comissió social de la Fundació Llegat Roca i Pi”.
Ens agradaria saber qui és en Josep Anton Caubet, d’on ve i com ha arribat fins aquí… en tres paraules!
La vocació d’ajudar i implicar-me en projectes socials fa que estigui aquí.
I qui era Roca i Pi? Com es va fundar la Fundació Roca i Pi?
En Roca i Pi era un prohom de la ciutat de Badalona, que va tenir negocis diversos. Un home amb molt de patrimoni i que en aquells temps va tenir la sensatesa de posar-lo a disposició de la gent necessitada de Badalona. Ell i els seus germans no tenien descendència i van decidir-ho així. Parlem de fa 130 anys, on antigament hi havia una fàbrica de roba litúrgica “Can Gusi”.
La finalitat de la Fundació va ser recollir el llegat que aquest bon home va fer i donar sentit a la seva decisió. Té un gran significat per a moltes persones i entitats.
La Fundació es va crear arrel d’aquest llegat i amb el transcurs del temps va anar agafant forma. Poc a poc la gestió s’ha anat consolidant i ara té un Patronat molt divers, molt plural. I la idea és que amb el futur tingui una major consistència pel que fa al projecte d’acció social a la ciutat i a tot el Barcelonès Nord.
Quins són els àmbits on intervé la Fundació? Quin seria el seu projecte “estrella”?
Bàsicament són la infància i joventut en risc (salut mental i altres discapacitats) com a elements transversals i, per tant, vol dir col·laboració directa amb altres entitats. La salut mental és un tema preocupant, cada cop més.
El nostre patrimoni el posem a disposició d’altres projectes. Ja sigui a nivell d’algun pis, algun local o recolzaments econòmics per ajudar amb les estratègies a altres entitats del territori.
La perspectiva central de la institució ha estat sempre l’envelliment, és a dir, gent gran sola o sense recursos econòmics. En concret, disposem de 150 places i Centre de Dia, algunes concertades, altres privades i també en disposem algunes de benèfiques, que vol dir que la Fundació Roca i Pi n’assumeix el cost.
Tenim, també, el projecte “Àngels” d’inserció laboral. I, alhora, treballem amb persones sense sostre col·laborant amb altres entitats com poden ser Càritas, Mambré i amb Serveis Socials.
Ara estem treballant amb nous projectes habitacionals per a gent gran i gent sense sostre, on estem dedicant molts esforços i esperem que durant el 2017 puguin consolidar-se.
Més que projecte estrella, diria que una de les intuïcions i necessitats de Roca i Pi és que sigui una entitat al servei de la resta d’entitats de tot el Barcelonès Nord, que facin una acció social amb certa envergadura. Assentar la Fundació Roca i Pi amb la política social del territori, amb l’acompanyament del conjunt d’entitats i ajudar-les a dur a terme una labor més transformadora. Això seria el projecte estrella!
En els vostres projectes feu servir mètodes innovadors o diferents? Ens en pots explicar algun?
No, qui ha de fer el treball innovador són les entitats amb la nostra col·laboració. Hi ha algunes entitats i escoles que de tant en tant venen a fer activitats a Roca i Pi.
Per exemple, els infants de l’escola Mare de Déu de la Salut a vegades vénen a fer uns tallers i activitats, així com els joves de la Rotllana i voluntaris dels Amics de la Gent Gran participen per fer suport a gent gran.
Com és la vostra relació amb l’Administració? I amb la resta d’entitats de Badalona? Feu treball en xarxa?
Amb l’Administració hem tingut relacions molt diverses, segons etapes de la vida. Però en aquests moments és correcta. Tenim projectes en comú i patim com podeu patir la resta d’entitats, però anem fent.
L’Administració és molt perversa, és compradora de serveis. I això vol dir que si compren un servei el volen a la seva mida, amb les seves condicions i a la seva manera d’entendre un concurs públic o un contracte de serveis. Personalment crec que això hauria de canviar, o no anem en lloc. Penso que el primer en fer un pas per canviar, si volen que les entitats continuïn fent la tasca que fan, hauria de ser la pròpia Administració, canviant el format de treball amb les institucions. Ara mateix exigeixen molt i ells no fan el mateix.
En aquest sentit, nosaltres tenim una feina important per ajudar a entendre aquestes coses. Que s’impliquin més i que valorin més el que fan les entitats de Badalona, que són qui estan donant resposta a moltes necessitats que hi ha a la ciutat i alguns d’ells no reben cap tipus de subvenció per part de l’Ajuntament.
Les entitats han d’estar millor considerades per part de l’Administració i rebre més suport.
Crec que hi ha un desordre bestial d’estratègies per part de l’Administració. Ara s’ha posat de moda l’estalvi energètic, quan hi ha gent que no té ni per menjar. L’Ajuntament paga les factures dels deutes de subministrament i no entra en valoracions per trobar l’origen del problema. Estan molt preocupats amb això quan tenim molts problemes d’absentisme escolar, per exemple.
I amb la resta d’entitats la relació sempre ha estat bona. Evidentment encara podria ser millor, però de moment continuem treballant perquè es consolidi entre nosaltres i entre la resta d’entitats.
I sí que fem treball en xarxa, ja que treballem conjuntament amb moltes entitats i col·laborem a molt nivells per tal d’aconseguir dur a terme els projectes al territori.
La Fundació Roca i Pi actualment finança part del Centre Obert de la Fundació Salut Alta. Quines altres entitats finança i com les tria?
Financem a unes 25 entitats del territori. Recolzem econòmicament al Banc dels Aliments o bé donem suport a entitats diverses, com la vostra, entre d’altres. La comissió d’acció social eleva al Patronat els projectes pels que aposten i és el Patronat el que acaba decidint si dóna suport o no.
Hi ha una certa estabilitat en la relació amb les entitats, que va acompanyada d’una estratègia conjunta. Existeix un respecte i una certa autonomia per part de les entitats.
Amb algunes entitats som més exigents i amb d’altres hi ha més confiança amb la feina que fan i els resultats finals.
Sabem que hi ha entitats que estan en desacord amb Roca i Pi perquè no els hem donat suport. Però tenim un Patronat prou fort per decidir què és el què hem de fer i a qui hem de donar aquest suport.
Què espereu de les entitats? I què els aporteu?
El treball en xarxa i els projectes col·laboratius són la base.
Estaria molt bé que vosaltres, per exemple, treballéssiu conjuntament amb alguna altra entitat del mateix territori i buscar elements de col·laboració conjunta. I complementar-nos entre nosaltres. Agermaneu-vos amb entitats com Ateneu Sant Roc o com la Rotllana. Aquesta és una de les labors que ha de fer Roca i Pi, sense donar més feina a les entitats, però ajudar-les a entendre que aquesta és la línia a seguir.
La solidesa de les institucions es dóna amb els companys de camí que es tenen. I Roca i Pi pot ajudar a aconseguir aquesta solidesa.
Compteu amb gent voluntària a Roca i Pi? Què motiva algú a ser voluntari de la fundació?
Bàsicament els voluntaris vénen motivats per alguna entitat o perquè els interessa col·laborar amb nosaltres. Algunes escoles de joves, familiars de residents de Roca i Pi, Amics de la Gent Gran… L’espai físic de la finca també ajuda a que la gent vulgui fer tallers o activitats.
Alguns vénen perquè consideren important fer un acompanyament a la gent gran, ja que molts no tenen suport familiar. D’altres volen fer el voluntariat perquè creuen que a nivell professional els pot ajudar, ja és més per interès.
Sabem que la vostra Fundació té l’àmbit d’actuació a Badalona però no a altres ciutats. Això per què és així?
Estem presents a tot el Barcelonès Nord. I el projecte Àngels d’inserció laboral en temes privats també intervé fora d’aquí.
I parlem de tu. Quina és la teva missió dins la Fundació Roca i Pi?
Gestionar tots els projectes relacionats amb l’acció social i donar raó d’això al Patronat.
Què et motiva cada dia per aixecar-te i anar a treballar?
Homeee, per mi és una feina molt enriquidora i molt dinàmica. Tot i així, el més frustrant és que molts cops voldries arribar més enllà i no s’hi pot arribar per diferents elements. Jo, de fet, agraeixo molt que m’hagin donat la possibilitat de poder estar aquí. I forma part de la meva manera d’entendre la vida.
Alguna experiència vital especial?
Costa molt diferenciar quan t’has fet d’una manera en aquest món. Treball i formacions o capacitats, forma part d’un conjunt. A mi no em fa mal, forma part de mi, la part personal i professional.
Pros i contres del treball en xarxa.
Els pros són que és d’una riquesa impressionant. I que et genera no anar a la teva, facilita que puguis anar més enllà, sentir-te acompanyat per altres i sentir-te valorat fan que superis tics o defectes propis.
I els contres, que a vegades la nostra pròpia percepció d’allò nostre és tan important que el fet d’anar conjuntament amb altres, potser fa pensar que perds identitat; formo part d’una xarxa i ja no sóc Roca i Pi. Un altre contra potser és que el fet d’anar acompanyat d’altres sovint fa canviar la velocitat i has d’equilibrar els ritmes per anar tots a una. Són algunes limitacions que té el treball en xarxa.
Dos aspectes importants en els que hem de posar esforços les entitats que treballem amb infància.
Fonamental l’acompanyament als infants i a les seves famílies. I, després, escoltar força als infants perquè són els protagonistes i, si els escoltem, podrem donar una bona resposta i ajudar-los a fer un bon procés. Alhora, hem de ser molt més exigents amb la tasca que fem. Crec que el grau d’exigència ha baixat molt, en general.
I ara… un somni teu per la Fundació Roca i Pi. I un per a Badalona!
Per la Fundació, consolidar la direcció que anem prenent i el suport al Patronat, i que la nostra presència sigui prou enriquidora perquè la ciutat estigui orgullosa de tenir a la Fundació Roca i Pi a Badalona.
I respecte a la ciutat, crec que necessita recuperar l’esperit de fa 50 anys. Penso que Badalona està molt dividida i no es preocupa pels temes realment importants.