L'entrevista: Javi, Loli i Maria Rosa

Voluntariat és fer alguna cosa sense esperar res a canvi.

JAVI CARVAJAL RODRÍGUEZ , 20 anys.  Estudia Química a la Universitat de Barcelona i actualment fa de voluntari a ApreniJoc.

LOLI TORO RODRÍGUEZ, 54 anys.  Voluntària de la Fundació.

Mª ROSA SOPENA ESPAÑOL , 74 anys.  Jubilada. Actualment és voluntària a FAR i al Centre Obert.

Avui faré una entrevista atípica, però que tinc moltes ganes de fer. Es tracta d’una entrevista a persones voluntàries que col·laboren amb la Fundació des de tres perfils ben diferents!

Quina és la vostra tasca a la Salut Alta?

J: Jo dono un cop de mà als infants d’ApreniJoc. Els ajudem amb els deures, fem jocs…

L: Jo faig el que em demaneu! Sobretot realitzo treballs manuals però em considero un comodín.

M.R.: Doncs jo vinc tres dies a la setmana per preparar els berenars als nens i nenes de Centre Obert i dos matins vinc a fer alfabetització a dones que venen a les classes de castellà en el projecte de FAR. I, bé, també intento col·laborar en altres activitats puntuals que em demaneu!

Loli, com van ser els teus inicis? A la Fundació, però també en el barri…

Per mi venir aquí va ser un regal. Feia poc que la meva mare havia mort i, com que tenia temps perquè jo sempre m’ocupava d’ella, vaig aprofitar per donar un cop de mà a la guarderia que acabaven de muntar, on hi faltava gent.

M’han comentat que la teva relació amb els locals de la Fundació ve de fa temps…?

Efectivament, Lídia! Jo vaig néixer aquí, a aquesta entrada, en aquest terra. Els meus pares van arribar aquí des d’Andalusia. Això era com una petita cova i poc a poc van anar edificant. De fet, porto tota la vida a aquest barri, en aquest mateix edifici!

Javi, explica’ns com ens vas conèixer i què et va moure entrar i demanar per col·laborar.

Doncs… quants anys porteu aquí? 11? 12? Perquè jo sóc del barri de tota la vida. I tota la vida passant per davant, sense adonar-me de qui éreu ni què fèieu. I un dia vaig baixar de l’autobús, us vaig veure i vaig buscar informació per Internet sobre la Fundació. Amb tot, un dia vaig decidir entrar a informar-me i aquí estic!

A més a més, tu estudies Química, no? I tot i això et va moure el fet de ser voluntari d’una entitat que treballa amb menors en el món educatiu…

Doncs sí, no tenia res a veure però vaig pensar que alguna cosa havia de fer.

Mª Rosa, què t’aporta fer de voluntària a la Fundació?

En una paraula, “felicitat”. Jo vinc molt contenta. Des que va morir el meu marit, faig la meva vida entre la capella, la Fundació i el casal on he participat en un taller de costura. On no estic és a casa!

Què destacaríeu del vostre voluntariat a la Fundació Salut Alta? Alguna cosa que us animi cada dia a seguir col·laborant?

L: El que més m’agrada és que els nens i nenes disfrutin i s’ho passin bé. Veure que tot allò que fas els arriba és genial.  S’ha de ser bondadós en aquesta vida i això s’hauria de fomentar des de les escoles. Abans no ho veia tant però amb l’edat vaig veient que “el que es dóna es rep”.

M.R.: Conscienciar-me de que faig alguna cosa per algú sense saber ben bé per a qui. Que algú em necessita en aquell moment.

J: A mi els nens i nenes em fan bastanta gràcia i és que jo fins fa ben poc era una criatura! Així doncs, em sento força identificat amb alguns i m’ho passo bé. Realment més d’un em recorda a mi a la seva edat.

Una resposta per algunes frases que hem escoltat algunes vegades…

• El voluntariat treu llocs de treball

L: No té perquè ser així. Sí que m’ho han arribat a dir i no sabia què contestar. Però si amb algun voluntari pots aconseguir que el centre creixi una mica i fer que tingui més importància, doncs jo ho veig bé. I més endavant potser es pot acabar contractant personal remunerat.

• Ser voluntari no requereix compromisos

M.R.: No hi estic d’acord! Un voluntari també adquireix un compromís, sinó no es fa. I crec que aquí tothom compleix. Però no només aquí, un s’ha de conscienciar que allà on sigui ha de fer les coses el millor possible i ser responsable.

• Com que no sé què fer… faig voluntariat!

J: No és exactament així, però sí que és cert que per quedar-se a casa, sense fer res, millor ajudar a un recurs com aquest. Estar ocupat i, a més, ajudar és molt satisfactori! I els joves que estiguin estudiant els pot servir per agafar experiència.

Javi, creus que a la Fundació tenim present el voluntariat? En què penses que podríem implicar més als voluntaris, si és que hi ha d’haver més implicació?

Jo crec que aquí teniu molt present el voluntariat! Faciliteu molt la feina i, en el meu cas, em sento molt ben acollit.

Mª Rosa, quin paper juga en la teva vida el voluntariat ara que estàs jubilada? Ho recomanes?

Per suposat que ho recomano, per mi és molt important! Des que em vaig quedar sola, el fet d’estar ocupada i sentir-me útil m’omple de felicitat. Jo necessitava fer alguna cosa per ajudar als altres ja que no volia quedar-me a casa mirant la tele. El que sí que tenia clar era que no volia fer res amb els infants, i això que sóc mestra! Però mai he fet classes i no m’hi sento gaire identificada… Per això vaig preferir que el meu voluntariat fos o bé amb dones, o bé alguna cosa que recaigués indirectament sobre els infants.

Loli, recordes alguna acció que t’hagi omplert molt? O algun dia concret, algun comentari, alguna conversa…

El que més m’emociona és veure nens i nenes que coneixo des de que eren petits i que actualment quan me’ls trobo pel carrer encara s’enrecorden de mi. Tinc alguns records d’alguns d’ells i quan et saluden i recorden quan ens vam conèixer… això és súper maco!

Recomanaríeu ser voluntaris de la Fundació? Per què?

L: Jo sí, i tant! Perquè t’omple i et fa feliç.

M.R.: Crec que si no hi hagués voluntaris moltes de les coses que es fan no es podrien fer…

Javi, com creus que està vist el voluntariat en el nostre país? A la universitat coincideixes amb altres persones que també fan voluntariat? Creus que s’impulsa suficient?

Jo crec que no està mal vist el voluntariat. Però sí que és cert que com a mínim des de la meva universitat no s’impulsa massa i, a part de la Tuna i altres entitats, tampoc conec a gaire gent que estigui implicada en voluntariats.  Quan anava a l’institut sí que recordo que hi havia més voluntariat i es promovia molt més…

Creieu que els veïns de la Salut Alta ens coneixen suficient? Com podríem fer perquè ens coneguessin més?

L: Jo diria que no es coneix massa… Crec que les festes que es fan estan molt bé però sempre ve la mateixa gent. Realment, pel temps que porteu aquí no us coneix gaire gent!

J: Jo també crec el mateix. Jo sóc de tota la vida d’aquí al costat i no us coneixia. Potser ara que també esteu al local de Pau Piferrer, pel fet de ser un carrer més conegut i de pas, la gent us va posant cara… Potser es podria ampliar la zona d’acció, organitzant més activitats en diferents places i, fins i tot, fer-vos presents als instituts.

Quin paper creieu que no tenim i que estaria bé dur a terme al barri?

MR.: Jo crec que ja es compleix l’objectiu principal que és educar. De fet, en el barri falten més espais com aquest!