L'entrevista: Txell Vilaclara

Una inquietud, un somni i una realitat de la Fundació: el treball amb les famílies.

Meritxell Vilaclara Verdú, 24 anys. Va néixer i viu a Barcelona.
Graduada en Educació Social i monitora al Centre d’Esplai Joan Suñol de Barcelona, entitat de lleure vinculada a l’Escola de Jesuïtes El Clot.
Al seu temps lliure, estudia àrab.

Avui he quedat amb la Txell, educadora del Centre Obert, perquè pugi al meu despatxet, aquest racó que poc a poc s’està convertint també en un espai per fer entrevistes i on cada dia rebo a tothom qui entra a la Fundació.

A la Txell no la conec gaire, ha començat a treballar amb nosaltres just fa un mes, però ja està super integrada. Tinc moltes ganes de descobrir més coses d’ella i segur que vosaltres també?

T’has incorporat recentment a la Fundació Salut Alta, com vas arribar a nosaltres?
Vaig estar treballant tot l’any passat al Centre Sant Jaume i quan es va acabar el contracte de treball, el director em va demanar si podia enviar el meu currículum a altres entitats del sector social de Jesuïtes. Jo també havia estat mirant altres entitats i realment totes elles m’interessaven. Llavors va ser quan aquí hi havia una vacant i vaig fer l’entrevista amb la Maria, la directora.

Quin ha estat el teu encàrrec a la Fundació?
L’encàrrec oficial és incorporar-me com a educadora del Centre Obert, concretament del grup de mitjans. Jo entenc que la meva tasca és aprofitar cada tarda que compartim amb els infants, per oferir espais que els puguin ajudar a créixer com a persones, a nivell acadèmic i emocional. Poder oferir un acompanyament i estar amb ells en tot aquest procés.

Quines activitats creus que els agraden més als infants? Quines funcionen millor?
De les tres setmanes que porto aquí, els nens van estar molt motivats amb la Nit al Centre Obert. Alhora, també parlen molt de la “Diverfesta”! Jo no la conec, però imagino que és una festa molt especial per a tota la Fundació! Al dia a dia, en general els veig molt bé, però si que és veritat que potser quan fem algun taller de manualitats, és quan s’engresquen més.

Parlant de “la nit al Centre Obert”, com va ser la teva experiència?
A mi em va sorprendre. Jo pensava que serien moltes hores i que se’m faria dur, però la veritat és que ho vaig viure molt bé. Va ser un espai on poder compartir amb els nens i nenes altres tipus de converses per aprofundir i conèixer-los millor, ja que moltes vegades en el dia a dia no disposem de prou temps. S’ha de dir que vaig tornar a casa cansada, però amb la sensació d’emportar-me una experiència molt positiva.

Hi ha aspectes comuns com és el treballar amb les famílies i no tant sols amb l’infant.

Abans treballaves a la Fundació Carles Blanch, el perfil dels participants és diferent al que atenem al Centre Obert? En què ens assemblem les dues entitats?
(riu) Uffff…. a veure si m’explico bé. El perfil si que és diferent però tot i així les situacions familiars i problemàtiques personals, són molt similars. Crec que aquí potser es viuen situacions més dures, però tampoc puc parlar gaire perquè al Centre Sant Jaume no estava com a educadora d’un grup en concret.

Quan vaig arribar a la Salut Alta pensava que érem més iguals, però tal com va passant el temps veig que no ens assemblem tant. Si que és veritat que hi ha aspectes comuns com és el treballar amb les famílies i no tant sols amb l’infant. En aquesta sentit sí que es treballa seguint una línia i rerefons, on la visió i l’estil són molt similars.

Sempre has estat molt vinculada al món dels esplais, és per això que vas escollir aquesta professió? És necessari tenir una forta vocació?
Si que és veritat que estic molt vinculada al món de l’esplai i de fet sóc monitora del Centre d’Esplai Joan Suñol. Però crec que no va ser per això el fet d’escollir estudiar Educació Social. Sempre he pensat que va ser ma germana qui em va ajudar a decidir-me quan no sabia què fer. No tenia ni idea de què estudiar, estava molt perduda i va ser ella qui em va dir “jo crec que tu podries servir per això”. Jo no sabia ni que existia aquesta carrera, així que vaig començar a informar-me i vaig veure que tot allò que anava trobant m’agradava. Així que vaig decidir d’estudiar-la!

Què t’aporta a la teva vida personal, la teva feina?
Sempre em qüestiono si ho estic fent bé o no. No som salvadors, però el que m’aporta és el fet de saber que potser sóc l’eina o el mitjà perquè aquests infants tinguin una realitat diferent a la que viuen dia a dia. Els ajudem a poder-la transformar. És una feina dura ja que molts cops estàs exposat a situacions que poden ser conflictives però pesa molt més tot allò positiu i gratificant. I això és el que queda.

Quina t’agradaria que fos la relació entre l’Escola del Clot i la Fundació Salut Alta?
Ummm, doncs mira, ara que ho dius, jo crec que potser… Mira, no m’ho havia plantejat mai! Sé que ara mateix hi ha bastanta vinculació. A l’escola sempre fan campanyes de solidaritat amb altres països subdesenvolupats com el Txad i potser es podria aprofitar per muntar campanyes de sensibilització amb els alumnes del Clot, per tal que coneguin la nostra entitat i que vegin que no cal mirar sempre cap a fora, quan aquí també hi ha entitats que treballen per millorar l’educació dels Infants.Em sembla que potser és un barri que està molt oblidat i que no interessa a l’administració.

Com veus el barri?
Realment em va xocar! Jo venia de Sant Roc i no m’esperava aquest canvi. Em sembla que potser és un barri que està molt oblidat i que no interessa a l’administració. Em fa l’efecte que no inverteixen en recursos per millorar la qualitat de vida de la gent de la Salut Alta.

Què els diries als infants que participen a la Fundació i a les seves famílies?
Que aquí tenen aquest espai on els podem ajudar, escoltar i acompanyar. Sempre tenen la porta oberta, més enllà de la nostra feina. Que sàpiguen que tenen un lloc on es poden sentir recolzats.

Algun somni futur per la Fundació que vulguis compartir?
Pel temps que porto, el que si he vist és que hi ha una inquietud molt gran de fer més treball amb les famílies. La intenció és poder donar cada vegada més força a aquest aspecte i veig que implica molta feina, però estic convençuda que tirarà endavant i serà un èxit. Es tracta de transformar no tant sols el nen individualment, sinó tot el seu entorn, i això és molt potent!