L'entrevista: Lamaine Sahraoui

El meu germà, un model a seguir.

Aimane Sahraoui va néixer l’any 2000 a Ksar El Kebir, una ciutat del Marroc. Als dos anys va establir-se amb la seva família a Poblenou i després, amb sis, es va traslladar a Badalona. Des d’aleshores viu al barri de La Salut.

L’Aimane és el mitjà de tres germans i aquest any ha finalitzat 4t de la ESO. Participa al projecte A100, el Centre Obert d’Adolescents de la Fundació Salut Alta.

Des de quina edat ens coneixes?

Des dels sis anys. Vaig començar a primer de Primària, just quan vaig arribar a La Salut.

Vas estar un temps sense venir i ara has tornat, has vist molts canvis en el projecte?

Si, a Secundària hi ha molts canvis. Local nou i activitats pensades més per a joves… Està molt xulo, és molt més dinàmic!

El fet d’haver estat a la Fundació t’ha ajudat a seguir estudiant?

Jo abans era molt vago i feia el mínim però quan venia aquí em ficaven canya. Aplicaven unes tècniques d’estudi que m’han anat molt bé i tot i que en aquell moment no ho veia, ara m’adono que ha estat bo esforçar-se.

Tens un germà que també va estudiar aquí, què està fent en aquests moments?

Ell ha fet el Batxillerat científic i ara ha cursat primer del Grau Superior de Laboratori.

A més de participar a A100 també estàs fent de voluntari al casal de Centre Obert. Explica’ns tres coses que més t’han sorprès d’aquesta experiència.

(Riu) M’està encantant! M’ha sorprès la convivència i sobretot com de diferent és veure el casal des de dins, quan ets un més participant a quan estàs ajudant com a voluntari. A la Fundació segueixen un ordre per a tot, ho tenen tot molt organitzat. A més, els nens em sorprenen molt. Cada un és diferent, són com són. I veure com et volen, això és una passada.

A més ha coincidit amb el Ramadà. Explica’ns el sentit d’un mes de dejuni.

És un mes en què nosaltres, els musulmans, intentem saber com se sent una persona que no pot menjar en tot el dia i això ens fa identificar-nos amb ells.

És molt diferent de viure-ho aquí a viure-ho al Marroc? Els teus pares t’han explicat alguna cosa?

He pogut viure l’experiència de passar el Ramadà allà un parell de vegades. I sobretot és diferent a la nit. Allà és molt festiu cada nit. Hi ha molt ambient pels carrers.

Aquí durant el dia faig vida normal, segueixo fent les mateixes activitats. És important descansar i sobretot resar. En un mes de dejuni és molt important resar; es resa cinc vegades al dia.

Si fas bé el dejuni, en molt poc temps, la recompensa arriba.

Per a tu, què és el més dur del Ramadà? A quina edat vas començar?

Sembla dur, però no ho és. Tinc un amic espanyol que li agrada molt la cultura Islàmica i l’altre dia ho va provar i va dir “no ha estat tan dur”.

Durant la nit no mengem “comida basura”, ens alimentem bé. Ens preparem bé, menjant molta fruita, verdures, carn … i beure a poc a poc. I així aguantem perfectament durant tot el dia.

Jo faig el Ramadà des que tinc 12 anys. Els primers dos anys el vaig fer uns 20 dies i quan ja tenia 14 anys ho vaig fer complet, els 30 dies. El meu pare sempre m’ha dit “si fas bé el dejuni, en molt poc temps, la recompensa arriba”. I la veritat és que m’està anant molt bé. Estic content amb els estudis i en haver-me donat l’oportunitat de fer de monitor en casal.

I quan acaba, què se celebra i com ho feu? 

La celebració es diu “Eid”. Quan acabem de resar esmorzem en família i després amb amics. Aquests dies hem resat en un poliesportiu adaptat per mesquita, aquí al costat. Hi va haver un dia que ens va visitar l’alcaldessa de Badalona!

I després, ACAMPADAAA! Te n’aniràs per primera vegada amb el grup dels joves de Secundària. Explica’ns una il·lusió i una por.

Por cap. Il·lusions moltes. Sobretot vull veure com serà el tema de la convivència. Jo ja he anat d’acampada amb el meu millor amic, però amb els companys de A100, serà la primera vegada. I és una oportunitat per conèixer-los millor i viure noves experiències.

Sobre el teu futur immediat… continuaràs estudiant?

Faré el Batxillerat social però després no ho tinc molt clar. L’any que ve també faré un curs de monitor. I la idea és després tirar per un Grau Superior d’Esport o per un Grau Superior d’Economia.

Quin missatge donaries als més petits de la Fundació?

Que gaudeixin molt i que ho aprofitin, perquè els privilegis que tenen aquí, després a fora els trobaran a faltar. Potser no tornaran a tenir mai aquesta oportunitat. Els nens han d’estudiar i aprofitar el temps, i no estar a casa. És important començar i acabar les coses, realment he tingut un sort per tenir model a seguir “el meu germà”.