Imatge o vídeo destacat
Acollir

Obrir la porta als qui "arriben"... i als qui ja hi són de fa temps

Estem vivint la pitjor crisi de refugiats de la història. 59.500.000 de persones que, a causa de la persecució, els conflictes, la violència generalitzada o les violacions de drets humans es veuen obligades a sortir de les seves llars a la recerca d’un futur incert. Això suposa un nombre sensiblement major a la població d’Espanya, que compta amb menys de 46,5 milions de persones.

És un nombre sense precedents que s’uneix a una tendència a l’alça (en els darrers 3 anys el nombre de persones desplaçades es va incrementar un 40%) que no fa més que agreujar la situació.

Gairebé una de cada quatre persones refugiades al món és d’origen sirià. Però Síria no és l’únic focus intens d’origen. Més de la meitat de les persones refugiades són d’algun d’aquests tres països: Síria, Afganistan i Somàlia. Aquestes xifres són alarmants i, no obstant això, deixen fora a moltes altres que també es veuen obligades a deixar la seva casa a la recerca d’un futur incert. L’ACNUR, tot i reconèixer la dificultat per distingir entre un migrant i un refugiat, parla que “un migrant gaudeix de la protecció del govern del seu país d’origen”, mentre que la persona refugiada no. Això ens fa reflexionar que hi ha una línia molt fina entre refugi i migració. En molts casos, persones que sol·liciten l’asil no veuen reconeguda la seva condició de refugiada, veient-se privades dels drets que se’n deriven, convertint-se en aquest moment en immigrants al país d’acollida.

Acollir les persones que arriben als nostres barris no és només proporcionar sostre i menjar. Volem treballar l’acompanyament i l’orientació per a fomentar el procés d’integració d’aquestes persones al nostre país. L’acollida i l’acompanyament formen part de l’essència del nostre treball com a entitat i són fonamentals per generar canvis a favor de la solidaritat i la inclusió.

La nostra mirada va més enllà de solucions momentànies i a curt termini. Estem convençuts que comprendre les causes del fenomen migratori, entendre a les persones que es troben en camí i deixar-nos afectar per la seva realitat és fonamental per generar canvis profunds, que ens comprometin amb la justícia i la igualtat.

El nostre criteri d’universalitat es concreta aquí en la necessitat de no fer distinció entre persones refugiades i/o migrants en altres circumstàncies. Com a entitat volem ajudar que el corrent de solidaritat cap als qui fugen de la guerra no exclogui, sinó que es faci extensiva a d’altres col·lectius vulnerables, que han abandonat els seus països.

La nostra aportació pot situar per ampliar la protecció en un triple eix:
Àmbit temporal: la protecció oferta per l‘Estat té una durada limitada d’aproximadament 6/9 mesos, amb la qual cosa, en l’etapa posterior haurà (ja la hi ha actualment) una important necessitat d’ acollida i acompanyament.
Abast: mentre que la protecció inicial incideix en les necessitats bàsiques (allotjament, manteniment, educació, etc.), sabem que el procés d’integració requereix molts suports sostinguts en el temps: idioma, suport escolar, teixit relacional, etc.
Tenim ja en l’actualitat situacions molt precàries de sol·licitants d’asil, als que a dia d’avui no arriba cap suport, per saturació del sistema. De la mateixa manera, hi ha problemàtiques i grups específics: menors, dones soles amb fills, víctimes de tracte, persones en situació irregular sense domicili, etc. que han de ser incloses en aquesta resposta.

També és cert que l’acollida i suport als processos d’integració de les persones migrants seria incompleta si no fos acompanyada d’un esforç per informar i sensibilitzar la societat sobre les causes dels moviments de persones, i d’una acció en l’àmbit de la incidència pública, per canviar les polítiques estatals (millora i ampliació substancial del sistema públic d’asil, legislació d’estrangeria, etc.), europees (accés segur, política de visats…) i internacionals (corredors humanitaris, comerç d’armes, finançament d’ACNUR, augment de l’ajuda humanitària, etc.). Això ho fem a través de la xarxa de Jesuïtes i del JRS (Servei Jesuïta al Refugiat).

El suport a la tasca d’acompanyament dels diferents JRS als llocs, on es produeix el desplaçament, és fonamental. Per tant, la solidaritat, que aquests dies busca mobilitzar, ha d’incloure també suports per al treball fora de les nostres fronteres, que permeti una acció més completa i integral en el procés de trànsit i refugi.