I què podem fer nosaltres?
Aquest mes hi ha hagut un tema que ha destacat a tot arreu on miréssim, llegíssim o escoltéssim: els refugiats de Síria.
Com a Fundació també ens ha interpel·lat. I és que, quan tot el teu entorn s’està fent la pregunta de “què puc fer davant d’aquesta situació?”, no deixes de fer-te-la, com a professional i com a entitat.
I doncs… què podem fer davant d’aquesta situació?
En primer lloc, seguir fent el que fem: acollir i acompanyar les famílies del barri. Seguir oferint els serveis que ja oferim: centre obert, reforç escolar, treball amb famílies, lleure educatiu… No deixarem de fer res, ni començarem a fer res de nou. Fa anys que treballem perquè les persones que viuen situacions de vulnerabilitat (i aquí incloem molts dels estrangers del nostre barri) tinguin eines per millorar el seu dia a dia i el seu futur. Seguim, doncs, arremangant-nos les mànigues amb la nostra tasca diària!
En segon lloc, no perdre de vista que els refugiats sirians no són els únics que arriben al nostre país: ni els únics refugiats, ni els únics que fugen d’una guerra, ni els únics que arriben havent d’abandonar les seves cases i famílies perquè la situació al seu país s’ha tornat insostenible, ni els únics que són víctimes del sistema polític i militar actual que crea conflictes segons interessos econòmics que desconeixem. Per tant, cal ajudar-los com cal ajudar molta altra gent: immigrants sense papers, persones que arriben en pasteres, menors no acompanyats, sense sostre, infants víctimes de la pobresa i de la crisi econòmica… Que la solidaritat envers els refugiats no sigui excloent de la solidaritat envers moltes altres persones.
En tercer lloc, no deixem de buscar les causes d’aquesta arribada de refugiats. D’on ve la guerra de Síria? Qui l’ha provocada? Quines forces hi intervenen? Qui hi posa diners i a qui beneficia? Per què Europa posa mitjans perquè els països acullin refugiats sirians i no els ucraïnesos o d’altres països? Ens hi poden ajudar entitats com Cristianisme i Justícia, l’Escola de Cultura de Pau o Justícia i Pau, entre d’altres.
I en quart lloc, viure tant des de l’entitat com a nivell individual amb una actitud hospitalària i de bon veïnatge. Poc podrem fer per canviar l’estructura mundial, però sí que podem fer molt canviant el nostre reduït entorn. Ser hospitalaris i acollidors amb les persones que ens trobem en el nostre dia a dia, escoltar els qui ens envolten, informar-nos a nivell de barri de què s’està fent amb la població vulnerable…
Aquests són alguns dels elements a tenir en compte però, evidentment, la llista no acaba aquí. De moment, davant aquesta situació, nosaltres seguim fent feina… que encara n’hi ha molta per fer!