L'entrevista: Teresa Torres

Sempre he pensat que l’esperança no s’ha de perdre mai.

Teresa Torres té 41 anys i, orgullosa de ser Leo, viu a Badalona, la seva ciutat natal.  

És Educadora Social de professió però també té inquietuds que van des de l’àmbit de la reflexologia podal fins al teatre social!

Quant temps portes treballant als Serveis Socials bàsics i quina és la teva funció?

Ara ja farà set anys que vaig començar a treballar com a educadora social, treballant amb infants i les seves famílies. M’agrada el contacte amb les famílies, conèixer-les pels seus noms i cognoms, però he de reconèixer que des que estic al barri La Salut la meva tasca diària és més a nivell de despatx que de sortir pel barri. Sóc com una “administrativa de luxe”.

Així doncs, has treballat en altres equips abans d’arribar a la Salut. Quines diferències hi trobes?

Efectivament, abans de situar-me aquí vaig estar treballant cinc anys a l’equip de La Pau. La principal diferència que hi trobo és la major demanda de servei perquè hi ha situacions de més pobresa, de desnonaments… Constantment hem de buscar més recursos perquè les famílies puguin sostenir-se i és cert que a vegades provoca situacions d’estrès. Abans tenia més temps per poder conèixer el barri i els seus recursos i per això suposo que a vegades trobo a faltar la manca de presència directa.

De quants casos estem parlant, aproximadament?

Doncs és una dada bastant variable però, per exemple, actualment porto a 92 famílies, juntament amb les coordinacions amb dues escoles i el treball comunitari que enriqueix moltíssim perquè et permet conèixer altres entitats i fer noves propostes. Però bé, hi ha companys que porten entre 130 o 140 casos! Realment, el problema és la qualitat amb la què els podem atendre.

El problema és la qualitat amb la què podem atendre els casos.

Amb quin col·lectiu t’agrada treballar més?

En el seu moment vaig triar la professió d´educadora social per poder vincular-me amb infants i joves ja que són uns col·lectius amb els quals m’agrada treballar. Posteriorment, vaig complementar-ho amb altres eines com el teatre social, per poder  fer projectes i donar altres alternatives treballant noves perspectives a través del teatre.

Quines són les situacions més freqüents amb les què us trobeu?

En el nostre dia a dia ens trobem situacions de desnonaments, pisos ocupats, contractes il·legals… moltes situacions irregulars i poc saludables a nivell d’habitatge.

Per altra banda, també hi ha una forta preocupació pels joves, que es troben molt perduts. Personalment, crec que necessitarien algun tipus de recurs com “escoles-tallers” perquè poguessin aprendre un ofici amb la possibilitat de trobar una feina a posteriori. Així també seria una eina per millorar alguns espais del barri.

Des de Serveis Socials podeu donar resposta a totes aquestes situacions?

Poc a poc anem donant resposta, o si més no ho intentem. És essencial el treball de coordinació que fem amb altres recursos de la ciutat per poder arribar a més famílies, perquè sinó ens quedaríem curts. Sovint, però, ens trobem en processos llargs, amb derivacions o propostes que no arriben i, per aquest motiu, a vegades són les mateixes famílies qui es queden a mig camí perquè volen respostes ràpides i aquests processos no son tan immediats.

Sempre busquem alternatives però és complex.

Algun cop t’has trobat amb algun cas que t’hagi afectat especialment perquè l’has viscut injustament? O, pel contrari, algun altre amb el que t’hagis sentit satisfeta?

Hi ha molts cops que has de recordar qui és qui i fins on podem arribar. S’han de posar uns límits perquè sinó a vegades t’implicaries com a persona i sents una certa impotència.

Si que recordo una família amb la que estem fent acompanyament des de fa tres o quatre anys, on hi ha hagut moments molt durs però darrerament han anat millorant.  Abans estaven en situació irregular, vivint en un pis de lloguer i com a mínim ara ja tenen els papers i han aconseguit un pis de lloguer social, fet que els permet anar molt millor. No ha estat un procés fàcil però ells estan molt agraïts i sempre ho han manifestat. Per a mi és molt gratificant quan ho expressen!

Com veus el barri? Hi ha signes d’esperança?

Personalment, crec que hi ha molta gent implicada (tant a nivell de professionals com a gent del barri) i amb ganes de canviar alguns aspectes que manquen a La Salut. Sempre he pensat que l’esperança no s’ha de perdre mai i suposo que ara ens trobem en un bon moment per a actuar.

Creus que el govern actual podrà canviar les coses?

De moment han mostrat molt bona predisposició, ganes d’escoltar i canviar les coses.  De fet, l’Alcaldessa té funcions a Serveis Socials i confio en sentir-nos acompanyats i escoltats per ella.

Creus que la FSA juga un paper important dins el barri?

Sí, sense dubte!

Va, ara mulla’t. Alguns aspectes positius i negatius de la Fundació?

Com a negatiu, no només de la Fundació sinó també ho aplico a nosaltres, ens falta més implicació directa, a peu de carrer, més propera i tenir més comunicació. Anar més enllà de les coordinacions i gaudir el dia a dia. Però, com he dit, això no depèn només de vosaltres, som com un engranatge.

Per la part positiva, valoro la posició a peu de batalla amb les famílies. Feu molt bona feina i és d’agrair!

En què podríem millorar?

En general, estaria bé agilitzar els processos. Poder tenir informació de primera mà i espais més directes.

I per acabar, algun somni pel barri de La Salut o pels infants del barri?

Personalment, m’agradaria que hi hagués més espais verds i més recursos. Però el més important serien les millores en els habitatges perquè encara hi ha barraques pel barri o pisos sobreocupats, per tant, hi ha molta feina a fer per poder oferir un habitatge digne a les famílies!