Espai de guarda infantil

Sempre parlem de les dones i tot el que fem amb elles: formació sociolingüística, espai de relació dels divendres, sortides… Però com que tot això no seria possible sense l’Espai de guarda infantil (EGI), avui us el presentarem.

 Cada matí, una mica abans de les 10h, la Luisa i l’Anna arriben a la Fundació per reconvertir una aula del Centre Obert en un espai de joc que acollirà infants d’entre 0 i 3 anys. Són els fills d’algunes de les alumnes de FAR, que encara no tenen edat per anar a l’escola. Són 12 nens i nenes de 6 nacionalitats diferents, alguns dels quals mai abans no havien estat en contacte amb infants de la seva edat en un context d’espai de joc i aprenentatge.

L’EGI, que és com l’anomenem a la Fundació, existeix des que va començar el projecte amb les dones i n’és una peça clau. Sense aquest espai, seria impossible que algunes de les dones que volen aprendre la llengua assistissin a classe, ja que moltes d’elles no tenen amb qui deixar els fills al matí. El fet de ser l’únic projecte del barri que ofereix aquest espai fa que tingui una llista d’espera llarga, sobretot de dones que vénen a través de serveis socials o entitats com Càritas. Malhauradament no podem acollir tots els infants que voldríem per una qüestió d’espai!

Durant l’hora i tres quarts que els infants estan a la Fundació, la Luisa i l’Anna s’encarreguen d’atendre’ls, jugar amb ells, motivar-los a interaccionar i a compartir, cantar cançons, ensenyar-los a agafar un llapis per dibuixar, menjar una mica… i tot això en català i castellà, que són llengües que els infants no han sentit pràcticament mai. Tot un repte per a les dues, i també per als nens, que d’aquesta manera comencen a entrar en contacte amb un context que els obre ja les portes cap a l’escola.

A part dels nens i nenes, des del curs passat ens hem anat adonant de la importància de treballar amb les mares alguns aspectes relacionats amb l’educació dels menors. Així, vam organitzar una formació específica sobre alimentació infantil, i cada mare té la Luisa com a referent a l’hora de poder parlar de la situació del seu fill o filla, de problemes que viu o de petits canvis encaminats a canviar actituds o situacions molt comunes entre les dones: posar límits, parlar sense violència ni crits, fer exercici…

Ara ja sabeu que, quan parlem de les dones, parlem també d’aquest espai, aquestes educadores i aquests menors, sense els quals al projecte li faltaria una pota… i li faltaria molt de soroll!!