L'entrevista: José Antonio

Mestre per vocació, jubilat des del 4 de novembre de 2003, l’endemà va començar el seu voluntariat diari amb els infants del Centre Obert.

“Venir aquí cada dia i ajudar a dignificar un infant, això és gratificant!”

Com vas arribar a la Fundació?
Jo vaig treballar de mestre a l’escola Pau Picasso durant 23 anys, ja allà vaig adonar-me que hi havia infants nouvinguts que eren molt bons en assignatures com música i gimnàs, però no seguien bé les troncals.  Es va demanar a la Generalitat que se’ls ajudés, però no hi va haver resposta.
Just abans de jubilar-me em vaig assabentar que als locals de la Parròquia de Sant Joan Baptista es volia començar un reforç escolar amb infants del barri que tenien la mateixa problemàtica que jo havia vist a l’escola. Li vaig dir al Carles Riera: jo el 4 de novembre del 2003 em jubilo, l’endemà vindré aquí a donar un cop de mà.

Com has viscut el creixement de la Fundació?
Al principi érem pocs i poc a poc ha anat creixent. Ara ja tenim una educadora per cada 10 infants, i això és molt important.
També és maco veure com van creixent els infants que han començat de petits i ara ja estan acabant l’ESO. Un dia va haver-hi un nen que em pregunta: però tu quant cobres per venir aquí? Li vaig dir que no cobrava res, que ho feia de manera voluntària i no s’ho creia, no ho entenia! Amb una altra nena vaig veure que no sabia llegir ni escriure, però feia totes les operacions ràpid i de cap, havia après per necessitat perquè havia d’anar a vendre amb els seus pares! S’aprèn per necessitat. A aquesta no la podien enganyar.

“Vaig veure que no sabia llegir ni escriure, però feia totes les operacions ràpid i de cap, havia après per necessitat.”

I què és el que més t’agrada fer al Centre Obert?
Tot! Sinó no vindria! Si hagués de dir alguna cosa, la música amb els petits, és nou per a ells i en gaudeixen molt. Amb els de l’ESO m’agrada ensenyar-los matemàtiques. Quan han de fer una equació ens posem els dos a fer-la, a veure si ens surt el mateix. I amb això es motiven.
M’agraden molt les activitats com la del Dia de la Pau, veure quines actituds són de pau i quines de violència amb un joc. Els infants aprenen molt i són d’aquelles activitats amb les que un gaudeix.
També hi ha moments durs, a vegades s’ha de dir coses als infants que no els agraden en el moment, però serveixen per aprendre i s’han de fer a consciència. Hi ha altres infants que et reclamen atenció, jugant a bàsquet demanen un aplaudiment; i jo sempre penso “si als jugadors del Barça els agrada que els aplaudeixin, a ells molt més!”.

Com a mestre, quina diferència veus entre l’escola i el Centre Obert?
La personalització! I amb això m’encanta col·laborar, amb el que pugui, ensenyar a llegir a un infant, a entendre els problemes de matemàtiques… Alguna vegada, quan costa molt, es pot pensar que estic perdent el temps, però només amb un que aprengui, ja estic content, estic complint amb la meva funció.
El fet de poder tractar els infants tan de prop i un per un en tots els aspectes és molt ric i als infants els ajuda molt a créixer.

“Només amb un que aprengui, ja estic content.”

Què valores de l’aprenentatge dels infants?
M’encanta que aquests nens tirin endavant, es treballa per prevenir el que es puguin trobar, els veus que aprenen uns valors i van creixent, aprenen a saber guanyar, a saber perdre, a no ser tan competitius, perquè la vida és així i han d’aprendre a viure amb aquests valors.