Viernes: sinónimo de fin de semana y de darse un espacio
La Mar Tusell, coordinadora del Projecte FAR, ens explica com és un divendres a la Fundació.
L’acció comunitària de la Fundació no es dona només al carrer, també succeïx dins els locals de l’entitat. El local del Carrer Autonomia així ho ha viscut des de l’octubre. Les dones han omplert els espais de la fundació per trobar-se a si mateixes, a través del Dona’t Un Espai, un espai de lleure i de trobada, més enllà de l’aprenentatge de la llengua que ofereix el Projecte FAR.
Els divendres les dones han pogut assistir, de manera voluntària, a dos espais simultanis: costura i club de lectura.
A costura tenien a l’abast fils, retalls i dues màquines de cosir elèctriques, donacions de les dones de la parròquia de Llefià i veïnes de Badalona.
Gràcies a l’acompanyament de l'Eva Martín, voluntària formada en costura, un grupet de dones procedents del Marroc, del Pakistan i de Palestina han pogut aprendre sobre patronatge i posar-ho a la pràctica. Així, han pogut fer el seu patronatge de faldilla, prenent mesures i després modificant segons les necessitats. Després de portar aquelles teles que més els agradaven, han posat el patró sobre la tela, han tallat a mida, sobrefilat, i finalment, l’han passat per la màquina, per poder fer la cintura amb l’elàstic, i cosir els baixos de la faldilla.
Per mi, el més important del que ha succeït aquests dies és que la Fundació posa els fils i les màquines, però les dones han posat tot el seu coneixement, així com la motivació en elles mateixes i en el grup, per fer de la sala gran, un autèntic taller de patronatge, confecció i costura.
Paral·lelament, a la Biblioteca també s’ha generat un espai d’escolta i diàleg que és molt esperat cada divendres. Amb l’excusa de 352 pàgines, les participants han connectat amb el llibre La maleta de Ana de Celia Santos. Una història sobre les dones espanyoles que van emigrar a Alemanya en la cerca d’un futur millor durant l’època industrial. Una història llunyana que s’ha fet propera a les participants procedents del Marroc, Geòrgia, Andalusia, Pakistan i Senegal. El fet de migrar, d’arrelar-te a un nou territori, d’estar qüestionat per la societat a trobar noves identitats, de trobar noves amistats, de trobar noves maneres de vincular amb amistats i família… Et fa exposar-te, sovint, a vulnerabilitats i pors, situacions complexes que fan treure les nostres debilitats i les millors fortaleses, que com a dones ens fan generar sororitat i connexió entre nosaltres.
Aquest Club de lectura ha sigut possible gràcies a la col·laboració que tenim junt amb ACEC, Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya.
Divendres 28 de febrer va venir l’autora, Celia Santos, amb qui hem pogut compartir les nostres sensacions durant la lectura de la seva novel·la, alhora que conèixer tant la seva experiència professional com a autora, i poder trobar respostes a les inquietuds i emocions que ens ha anat generant el seu relat. Un relat que ha sigut el de moltes de les participants en aquest espai, on el fet migratori que viu la protagonista a terres alemanyes, és també la realitat d’elles.
Aquests divendres no volem que quedin aquí. Continuarem generant espais de trobada, on activitats de lleure i d’empoderament facin vincle i amistat entre les participants i on l’escolta i el coneixement que cadascú pugui aportar, siguin els protagonistes dels divendres al matí.
Mar Tusell, coordinadora de FAR