L'entrevista: Ruth Galera, José Mariño i Lucas de Feo Alemany

"La Fundació i els seus projectes van evolucionant, però per a mi la motivació és la mateixa" Ruth Galera

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, 5 de desembre, hem volgut conversar amb la Ruth Galera, en José Mariño i en Lucas de Feo Alemany, tres de les persones del nostre equip de voluntaris i voluntàries que porten més anys a l'entitat. Gràcies per la vostra col·laboració!

Des de quan sou voluntaris a la Fundació? Per què creieu que porteu tants anys? 

Lucas: Soc voluntari a la Fundació des de gener de l'any 2019.

Ruth: Ostres, no ho recordo! Fa molt de temps... Més de 10 anys segur.

José: Des de setembre o octubre de 2016. Crec que porto tants anys, perquè les raons per les quals vam començar no han canviat i per la motivació. També, perquè les circumstàncies personals em permeten seguir aportant el meu granet de sorra. No vull dir que sigui una rutina, sinó que em sento còmode!

Ruth: Estic d’acord amb en José. I potser afegiria que la Fundació i els seus projectes van evolucionant, però per a mi la motivació és la mateixa.

Per què us vau decidir per començar l'aventura del voluntariat? Per què amb nosaltres?

Lucas: En el meu cas personal, perquè tenia més temps per a dedicar-m'hi. Em vaig jubilar, vaig veure el projecte i pensava en què fer amb tant de temps lliure, i per això m’hi vaig decidir. Tenia hobbies, però volia anar més enllà. En el meu cas, us vaig conèixer a través de l’esport. Vaig participar en una cursa d’orientació que vau organitzar, hi havia una carpa informativa i em va encaixar.

Ruth: Va arribar un moment que la meva filla ja era més gran, estava fent l'ESO i disposava de més temps. Vaig buscar algun tipus de projecte que treballés amb infants i el meu germà, que ja havia vingut com a voluntari durant un curt temps, és qui em va parlar de vosaltres i així va ser com vaig contactar amb la Fundació.

José: Em vaig jubilar abans de temps i volia dedicar un cert temps del meu temps lliure a poder ser útil. Per una situació familiar vam haver de visitar un temps l'Hospital Sant Pau, hi passava moltes hores i vaig veure que hi havia voluntaris que anaven a jugar amb nens i nenes. Em va semblar molt bona la iniciativa i vaig pensar trobar un projecte on participar. Un company de treball em va donar dues possibilitats de voluntariat i un era la Fundació Salut Alta. Vaig fer l'acollida de voluntariat i vaig decidir-me a donar suport amb deures i assignatures de l'escola.
 

Què és el que més us agrada de la Fundació?

José: No sabria què dir, però crec que el que més és estar en contacte amb la gent jove.

Ruth: A mi el que més m’agrada són els seus projectes i la manera de treballar. I per descomptat, passar la tarda amb els petits m’encanta.

Lucas: A mi també em van agradar molt els projectes i l’equip de professionals que els duen a terme.

Recordeu el vostre primer dia? Alguna anècdota dels inicis?

Ruth: Exactament, el primer dia no el recordo, però sí que recordo els inicis. Com entraven els nens, jugaven a la sala gran amb la pilota, l’estona d’ajudar-los amb els deures... D’això sí que me'n recordo. Llavors estàvem amb la Inés, una antiga educadora. També recordo quan un altre voluntari, en José Antonio, els hi feia música.

Lucas: Jo sí que recordo el primer dia i recordo que va ser un dia "durillo". No pas per part dels educadors, sinó perquè pels adolescents va ser com si no estigués allà. No interactuaven amb mi. Vaig sortir desanimat, perquè em van fer sentir ignorat, però com que soc tossut, vaig tornar i no em penedeixo. Fa una estona, m’he trobat a una alumna que mai saluda i avui m’ha saludat. Per a mi això és una satisfacció!

José: Doncs jo vaig començar amb els petits, aquí a Centre Obert. Més tard, em van demanar baixar amb el grup d'adolescents d'A100. El primer dia va ser tremend i quan va acabar la jornada vaig apropar-me als educadors i vaig dir-los: “sois mis héroes”. Recordo que l'acollida que em van fer tres joves va ser molt agradable. Recordo una noia que aquell any finalitzava l'ESO i tenia dubtes de què fer... Un temps més tard vaig trobar-me-la i va recordar que gràcies a mi estava estudiant i que tenia molt present la xerrada que havíem tingut.

De quina manera us integren els equips de professionals?

Lucas: Si haig de ser sincer, durant la primera etapa tenia molt clar quina era la meva tasca. Ara faig el que em demanin, segons les necessitats que hi hagi en cada moment. 

José: El sentiment de suport i d'integració va canviant segons l'equip d'educadores. Ara ens hem de buscar més la vida i anar darrere dels infants per ajudar-los amb les tasques a fer.

Ruth: Abans era més complet, perquè s'havia de fer un acompanyament més intens, però és perquè els projectes han anat evolucionant i has d’anar acompanyant tota l'estona de formes diferents.  

Què us aporta ser voluntari de la FSA?

Lucas: Sensacions bones. Penso que la tasca del voluntari és important, ja que potser sense  les persones voluntàries, l’esforç dels equips hauria de ser més gran i potser no arribarien als objectius.

José: Jo miro cap endins i no és que sigui solidari, ho faig per sentir-me bé. És cert que ho faig per ajudar i sumar el meu granet de sorra, però potser és més potent la satisfacció que sento. 

Lucas: Al final, tots fem les coses per sentir-nos bé... 

Ruth: Per a mi, seria una cosa mixta. Tot en aquesta vida és donar i rebre. I molts cops, en el voluntariat, reps més del que dones, això està clar.

Sabeu que aquests dies és el Dia internacional del voluntariat? Com creieu que hauríem de celebrar-ho?

Ruth i Lucas: S’hauria de celebrar amb una festa, on ajuntar-nos a tots, ja que no som conscients de totes les persones que són voluntaris i voluntàries a la Fundació i en quins projectes hi col·laboren. A vegades només ens veiem un cop a l’any. És insuficient!

Què li diries a algú que sent curiositat pel voluntariat, però no s'atreveix a fer el pas? Per què recomanaries als vostres coneguts fer-se voluntari?

Lucas: Jo li explicaria les satisfaccions personals. També que s’informi, perquè hi ha voluntariats de molts tipus i cadascú té les seves motivacions personals.

José: Jo crec que primer hauria de reflexionar per quin motiu vol fer voluntariat, què li agradaria fer i després que busqui fins a trobar el projecte que més encaixi amb ell o ella. Per mi és una gran experiència i la recomanaria.

Ruth: Que reflexioni, per saber què és el que més li agrada i després busqui.

Quins aprenentatges us ha donat fer voluntariat?

Lucas: En el meu cas, la paciència. Aprendre a comunicar-me, ja que feia molts anys que no tenia relació amb adolescents i ha estat tot un aprenentatge trobar la manera de comunicar-me amb ells i elles. Jo crec que amb els petits és més fàcil i amb els joves has de trobar la manera de connectar.

José: Jo que vinc del món universitari, per mi ha sigut molt difícil tractar amb els petits. El que he après és a veure el món des d'una altra perspectiva. A veure el món d'una forma diferent, des d'una altra realitat. En l'àmbit social, cultural, religiós...  

Ruth: Jo he après a tenir paciència, però sobretot a estar. Escoltar, donar afecte quan el necessiten…

Aquest curs, a la Fundació celebrem 20 anys? Què ens desitgeu en aquest aniversari?

Ruth: Llarga vida!

Lucas: Que continueu així! Que la gent continuï fent aportacions, perquè continuïn endavant amb els projectes.

José: Jo no m'atreveixo a demanar un desig. Pot ser que es compleixin tots els desitjos que tingui la Fundació.

I un desig pel voluntariat? 

Molta força i voluntat per continuar endavant molt anys!!

Entrevista feta per Lídia Solé