L'entrevista: Saida, Martí i Noelia del Servei de Mediació de l'Ajuntament

SAIDA JAVALOY VIDRE, 43 anys. Mediadora i sociòloga.

MARTÍ NEBOT LERIS, 31 anys. Mediador i sociòleg.

NOELIA SALAZAR SANCHÍS, 31 anys. Mediadora, criminòloga i integradora social.

Molts cops em plantejo com venim a parlar de convivència quan hi ha necessitats bàsiques que no estan cobertes.

Avui conversem amb l'equip del Servei de Mediació de l'Ajuntament de Badalona al nostre Districte per conèixer més sobre la seva figura al barri.

Ens podríeu explicar què vol dir i què fa la figura del mediador veïnal o comunitari? Quines són les vostres tasques?

Noelia: Del mediador comunitari el primer que s’ha de dir és que és un servei que ofereix l’Ajuntament de cada ciutat, per aquelles situacions de convivència que afecten en el nostre dia a dia i nosaltres estem allà per sentir als veïns i veïnes i acompanyar-los per poder millorar la convivència. Qualsevol conflicte de convivència veïnal o de relació familiar.

Martí: Són ideals algunes eines relacionades amb la comunicació com són l’escolta activa, l’autoconeixement, l'assertivitat...  Depèn de quins casos hi ha més complexitat, però l’interessant és que la nostra figura hi sigui un temps per empoderar a les persones perquè després puguin gestionar-se entre elles. Això és l’ideal.

Saida: La idea és que aquestes persones que necessiten un servei de mediació, després de la nostra intervenció i el nostre acompanyament, no hagin de tornar a necessitar el nostre servei. Que tot el que hagin après, ho puguin incorporar en el seu dia a dia.  Les quedades són individuals, que tinguin el seu espai. Escoltar les diferents versions i després ja mirarem com treballar-ho amb les parts involucrades.

M: Haurien de ser intervencions ràpides i que no s’allarguin en el temps. Que no es cronifiquin.

N: Nosaltres estem situats a La Plana, però també atenem a altres espais municipals. També fem visites a domicili. El més important és facilitar les eines, com han dit els meus companys. I com deia la Saida, empoderar-los per tal que després siguin ells mateixos qui s’autogestionin.

 

Què us va portar a ser mediadors?

N: Jo ho tinc bastant clar! Estava fent la carrera de criminologia i no coneixia la mediació. Hi havia altres companys que sí que la coneixien i quan un dia va venir la docent a parlar-nos de la mediació en l'àmbit de justícia juvenil, vaig dir “ostres això m’encanta”. Vaig descobrir tot un món i ho vaig tenir molt clar que volia fer un màster en mediació. Va ser la meva motivació. Vaig aprendre molt de la mediació. Surts de la crítica, et responsabilitzes i viure tot això com un procés, és molt potent.

S: A mi sempre m’ha agradat treballar els vincles entre les persones i tot el tema de la diversitat. Volia dedicar-me a alguna cosa comunitària.

M: No hi ha cap història profunda. Jo sóc sociòleg i sí que trobava a faltar alguna cosa més relacionada amb la intervenció social i vaig veure que a través de la mediació es podria cobrir aquesta necessitat que volia. Jo sempre m’he vist com una persona molt oberta i dialogant i amb totes les eines que es treballen des de la mediació comunitària, no tan sols professionalment, sinó també personalment és molt interessant. Va ser la meva motivació.

 

Quines qualitats creieu ha de tenir un mediador/a? Qualsevol persona pot ser-ho?

N: El tema més important és saber escoltar. Si no sabem escoltar, no podem ser mediadors. Fem una mica de psicòlegs. També saber trobar el teu lloc.

M: La paciència també és imprescindible. La resiliència i l'assertivitat. Saber com comunicar clares les coses, però sense ser agressiu. Fugir del judici constant, quan ens parlen del seu problema. Quan et traslladen el seu patiment sigui gran o petit, l’hem de validar perquè a ells els està afectant en el dia a dia.

N: També la imparcialitat. Tot i que a vegades ens trobem que la perdem perquè et trobes en casos que et toquen i és llavors quan hem de ser humils i saber traslladar el cas a un altre company.

 

Què és el que més us va sorprendre en arribar a la Salut Alta?

S: La situació de com estan els habitatges.

N: Sí, jo molts cops em plantejo com venim a parlar de convivència quan hi ha necessitats bàsiques que no estan cobertes. És sorprenent, realment hi ha molta vulnerabilitat.

M: Connectes amb la realitat. Precarietat social. Hi ha molt de patiment.

N: En positiu, quan vaig arribar el primer dia vaig dir guau. Normalment, venim els dimecres a la Salut que és quan hi ha mercat i això també és xulo. Hi ha molta vida al barri i molta diversitat.

S: I també, tot i els discursos negatius, hi ha molta gent amb ganes de fer coses.

 

Al barri amb quins tipus de situacions us trobeu o en què heu de fer més intervenció?

Temes de sorolls, humitats, gestió amb les comunitats i ocupacions. Són els temes més recurrents.

 

Amb quins recursos compteu i quins recursos caldria implementar per tal de donar una bona resposta a la resolució de conflictes?

S: Tant de bo que tot el personal de mediació estigui contractat indefinit. L’estabilitat de l’equip és clau.

N: El treball en xarxa és clau. I imprescindible un equip consolidat, com diu la Saida.

M: Que els recursos que estiguin operatius i sigui més integral. Tots anar a una. Formalitzar les taules de treball.

 

Quines creieu que haurien de ser les  línies de treball prioritàries per millorar la convivència i la realitat al barri?

N: La cohesió social.

S: Jo tiraria avall tots els edificis i els faria de nou. Es van construir al tun tun, sense cap criteri.

N: Espais més amables, més parcs, més verd... Per exemple ara amb el projecte de donar color a la Plaça Antonio Machado, encara no s’ha acabat, però realment és unadona o dóna rentada de cara que dona llum al barri.

 

Com creieu que s’arriben a aquestes situacions tan desbordades?

M: Són molts factors. Amb el tema de l’ocupació per exemple, fan falta lleis i polítiques. El tema econòmic és el motor. Habitatges desorbitats de preus, la cistella cada cop és més cara omplir-la…

S: Hi ha moltes generacions que no han pogut sortir de la pobresa. S’ha cronificat en el temps i continuen a la roda.

 

Ens podeu explicar alguna situació que us hagi marcat o fet reflexionar?

M: La taula en la qual treballem és un espai molt positiu i se’ns expliquen moltes anècdotes. Dóna gust treballar en aquest espai, em reconforta. L’experiència de la plaça ha estat molt xula i els veïns s’acostaven i opinaven i participaven.

S: L’Isidre ha estat clau en tot el procés. Una persona que pensa tant amb el barri, quines ganes de continuar treballant per aconseguir dignificar-lo. També dóna gust el treball dels tècnics. La implicació d’aquestes persones per voler fer coses conjuntes.

 

Ens podríeu parlar dels projectes que han arribat al barri darrerament i que esteu gestionant vosaltres?

M: Vam donar suport a l’Escorxador, al projecte de detecció de joves amb educadors de carrer, teatre social amb gent gran, suport al projecte de remodelació d’edificis al barri per part de l’AMB, el projecte de l’SPOGO donant color a la plaça Antonio Machado, projecte històries de vida amb el cicle formatiu de l’Institut Joan Maragall, per recuperar la història del barri de la Salut i posar en valor la part positiva...

 

Quin paper hem de tenir les entitats vinculades al barri? Cap a on hauríem de mirar?

Les entitats sou clau al barri. Molta gent arriba a les entitats. Que hi hagi cohesió entre totes les entitats. Sortir del que cadascú vagi o faci a la seva i que us coordineu més entre totes.

M: Continuar fent el que fem i coordinar-vos amb la resta d’entitats per treballar en xarxa i continuar sent referents.

 

Un somni pel barri de La Salut Alta i els seus veïns?

S: dignificar més el barri, amb més espais verds i més color.

N: Que se sentin més seu el barri. Més sentit de pertinença.

S i M: Autoestima del barri.

 

Entrevista feta per Lídia Solé