L'entrevista: Andreu Alvarruiz Serrano
A mi em van encarregar una minúscula tasca, però per mi la més apassionant!
Andreu Alvarruiz Serrano, 34 anys. Viu a Cardedeu. És enginyer en geomàtica i topògraf. A més, és soci del Club d'Orientació Catalunya.
Avui em venia de gust de parlar amb algú dels que fan possible la Cursa d’Orientació a la Salut Alta. Ara que s’apropa la data, he pensat que seria xulo fer arribar el seu testimoni per tal de que ens expliqui el què és.
Quins són els orígens del Club d’Orientació Catalunya?
El COC va ser el primer club d'orientació, d'aquí el seu nom. Tant el COC com la mateixa Federació de Curses d'Orientació de Catalunya es van fundar el 1988 de la mà d'en Carles Lladó Badia. Aquest esdeveniment va suposar la introducció d'aquest esport a Catalunya.
D’on ve això de fer curses d’orientació? Internacionalment és un esport que es practica?
L'orientació com a esport va néixer a finals del segle XIX a Suècia i aleshores es tractava d'un entrenament militar. La primera cursa d’orientació civil va ser el 1897 a Noruega i al llarg del segle XX l'esport es va anar estenent per Europa i la resta del món. Ara, internacionalment és un esport amb força seguiment, especialment als països nòrdics.
I a Catalunya quin ressò té?
A Catalunya el seu ressò va en augment. Actualment existeixen uns 30 clubs distribuïts per tot el territori i quasi cada cap de setmana s'organitza alguna cursa d'orientació en algun punt del país.
Quins són els valors que es treballen en una cursa d’orientació? Penso des de la preparació fins a la realització i recollida...
Durant la preparació es treballa especialment la responsabilitat, el compromís i el treball en equip per tal de tirar endavant les diferents tasques que s'han assignat a cada grup de treball.
Durant la cursa el corredor treballa el coratge i la confiança en un mateix, doncs habitualment el corredor s'enfronta sol al repte. I no oblidem la tenacitat! Davant d'errors greus, que arribaran més tard o més d'hora (especialment en curses de moltes hores), és important no perdre l'esperança i pensar que encara podem fer un bon paper.
Durant la recollida es treballa la generositat i la solidaritat entre els membres del club organitzador ja que sempre és feixuc això de recollir. Tothom està cansat i vol marxar a casa...
I transversalment entra en joc el respecte a la natura, doncs molt sovint les curses d'orientació es duen a terme en entorns naturals. Finalment, l'humor que mai falti!!
Quina és la cursa més important que heu organitzat a Catalunya?
A Catalunya la cursa amb més ressò internacional va ser sense dubte la del 16è campionat del món de Rogaining, celebrat a La Molina el passat més de juliol. Amb més de 800 participants provinents de 35 països d'arreu del món (mexicans, japonesos, neozelandesos...), la cursa consistia a trobar el màxim de fites possibles dins d'un mapa de 150 km2 i amb un límit de temps de 24 h. Sí, 24 hores, des de les 12 del migdia fins les 12 del dia següent, la nit inclosa. L'organització va ser un bon exemple de cooperació entre tots els clubs catalans.
Fa un any, la Fundació Salut Alta va decidir organitzar la primera cursa d’orientació al barri, per donar-lo a conèixer d’una manera lúdica. Creus que és una proposta encertada? Per què?
I tant! Les curses d'orientació són una manera d'explorar carrers i racons amagats que d'altra manera no hi passaríem. Amb l'excusa d'aconseguir més punts, els participants recorren no només el barri de La Salut, sinó també els barris veïns: Llefià, Sistrells, Lloreda i el Parc de Montigalà.
Què suposa tot el dispositiu d’organitzar una cursa d’unes 200 persones? Quanta gent creus que es necessita?
Realment no em faig a la idea què suposa, ja que eren les dues Annes les que dirigien tot plegat. A mi simplement em van encarregar una minúscula tasca, però per mi la més apassionant: fer el mapa i decidir on aniran les fites.
Què significa això de "fer un mapa"?
Molta gent creu que la informació d'un mapa és totalment objectiva. I no ho és pas! Ben al contrari. Si es demanés a dos cartògrafs experimentats de fer un mapa d'orientació de la mateixa zona i a la mateixa escala, de ben segur que serien dos mapes molt diferents.
Recordes alguna anècdota de la cursa de la Salut Alta?
La pluja. Probablement molts dels participants recorden que totes les previsions donaven pluja per aquell matí de diumenge i molts de l'organització pensàvem que els corredors es farien enrere. Ufff, pluja, fred... Però no! Ben al contrari, la gent es va engrescar, nens i nenes, avis, adults, famílies senceres totes allà sota la pluja i disposats a tot per viure l'aventura. Fins al punt que els nens semblaven encara més motivats que si hagués estat un dia assolellat!
Alguna paraula per animar els que estiguin dubtant si apuntar-s’hi aquest any?
Aquesta edició us hem preparat un parell de proves sorpresa! I, a més, mirarem d'encarregar bon temps per diumenge.
Entrevista feta per Lídia Solé
