L'entrevista: Sohaib i Maha

Per a nosaltres l’Islam no és només una religió, és un estil de vida.

SOHAIB HASSANI, 28 anys. Va néixer al Marroc, a la ciutat de Tànger, i porta set anys a Espanya. Va estudiar enginyeria informàtica a la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa com a tal.

MAHA EL MEKRANI, 24 anys. Va néixer també a Tànger, al mateix barri que en Souhaib. Va estudiar el Grau en Mitjans Audiovisuals a la Universitat Politècnica de Catalunya i actualment treballa en l’administració comercial i innovació d’una corredoria d’assegurances a Badalona.

A pocs dies perquè comenci el Ramadà, entrevistaré a en Sohaib i la Maha, dos joves promotors de l’entitat “Juventud Multicultural Musulmana” per entendre com viuen alguns aspectes de l’Islam en la seva quotidianitat.

Pels qui no coneixem massa la vostra entitat, em podeu explicar què és el que promou “Joventut Multicultural Musulmana”?

L’entitat “Joventut Multicultural Musulmana” a la qual pertanyem es va fundar fa quatre anys i, bàsicament, treballem amb els joves en diferents àrees però sobretot en l’educativa i sociocultural. Treballem amb diversos projectes enfocats a l’educació, hem creat diverses plataformes crowfunding per ajudar a joves perquè puguin continuar amb els seus estudis universitaris, pagant-los les matrícules.

Els tres primers anys els esforços es van centrar a Barcelona. Aquí a Badalona no som molts però ens estem començant a organitzar.

Quin significat i quin sentit té el Ramadà?

A nivell personal és un dels quatre pilars de la nostra religió, un temps per poder agafar energia. Durant tot l’any practiquem la nostra religió però Ramadà és com més espiritualitat, ens acostem més a Déu.

El Ramadà és una manera per recarregar la fe per a tot l’any.

Quina diferència hi ha entre viure-ho en un país musulmà i viure’l aquí?

M: Les cultures influeixen molt. Per exemple, si vius al Marroc, ja saps en quin moment toca cada cosa perquè es respira en l’ambient. A cada barri hi ha una mesquita i tot és com més festiu i l’ambient és més islàmic. Aquí has de combinar la teva vida diària entre dues cultures, la d’aquí i la del Marroc. Jo ja hi estic acostumada, porto tota la vida aquí! Al final ja t’organitzes per incorporar-ho al teu dia a dia.

A més del dejuni, quines altres obligacions comporta el Ramadà?

El dejuni de l’alba fins al capvespre, enguany és d’unes 15/16 hores al dia. A més, hi ha les pregàries, que són cinc vegades al dia. Però el més important és que has de ser més generós amb les persones que hi ha al teu voltant. I assegurar-te que a ningú li falta menjar a l’hora de trencar el dejuni. Intentem compartir més els nostres béns i el nostre menjar amb la nostra família i veïns. I crear un ambient més festiu!

No podem beure, ni fumar ni mantenir relacions sexuals. Algunes persones que treballen a Espanya demanen permisos per a aquests dies o canviar algun horari, depèn de cada cas.

M: En el meu cas, l’any passat a la feina treballava només al matí i quan arribava a casa aprofitava per resar tot el que tenia pendent. Aquest any que treballo més hores encara no sé com m’ho faré, però m’hauré d’adaptar a la nova situació. Segur que trobaré alguna mesquita a prop de la feina per anar-hi en el descans de migdia.

A Badalona us faciliten espais per celebrar-ho? 

Cada any, dos mesos abans del Ramadà, les mesquites demanen a l’Ajuntament que els cedeixi l’espai i normalment els ho aproven. A Badalona n’hi ha com quatre o cinc. No a tots els barris, però com a mínim en tenim unes quantes i normalment són pavellons habilitats. Durant l’any existeixen tres mesquites però aquests dies de Ramadà, que la previsió és de que hi hagi molta més assistència, s’habiliten més espais.

Trobeu tot el necessari per celebrar-ho en condicions?

Aquí costa una mica. Al Marroc hi ha un clima general que ajuda a aguantar millor. Allà ningú menja, ni beu durant aquests dies però aquí has de buscar les teves estratègies.

Com creieu que la resta de ciutadans de Badalona veuen que durant un mes estigueu en dejú?

La iniciativa que es va organitzar l’any passat a Badalona, cinc actes durant el Ramadà, va tenir molt bona rebuda. A Badalona va ser la primera vegada que es feia i va assistir-hi molta gent no musulmana interessada per la nostra cultura i religió i va ajudar per entendre i compartir aquests espais amb musulmans que fan el Ramadà.

Quines actituds us heu trobat?

Jo crec que cada vegada més gent entén i li interessa conèixer més sobre el Islam. I d’aquí deu anys serà el més normal del món.

Suposo que teniu amics que no són musulmans. Ho compartiu amb ells? Com ho viuen?

S: En el meu cas, els meus amics respecten el meu espai i no em pressionen.

M: El mateix en el meu cas! I a més, com a anècdota, l’any passat a la feina ningú va notar res. En treballar només mitja jornada, ningú va “sospitar” res. Sabien que era musulmana però molta gent no sabia el que era el Ramadà. A certes persones els ho vaig explicar però realment penso que durant el Ramadà has de continuar amb el mateix esforç que durant la resta de l’any.

Des del seu naixement i expansió, l’Islam s’ha caracteritzat, durant segles, per promoure la cultura, la ciència, la tolerància religiosa i ètnica… Què és el que creieu que ha canviat perquè avui dia es percebi l’Islam com una corrent totalment contrari a aquests valors?

M: La cultura influeix molt en la religió, la gent confón tradicions i cultures dels països amb la religió. Hi ha una frase molt bona que és “l’Islam és perfecte, els musulmans no” i jo la secundo. Jo, per exemple, no sóc perfecte.

Els mitjans de comunicació transformen la realitat i l’evolució de les xarxes socials ha incrementat la intolerància del món cap als musulmans.

S: El fenomen d’associar l’Islam com alguna cosa dolenta, és nou. Va per ratxes. Fa uns anys eren els jueus o els rojos. Jo quan escolto alguns dels rumors que circulen, sempre tinc alguna resposta per a tots ells. Tots els rumors són sense fonaments i han crescut molt durant la crisi i per buscar excuses davant el propi fracàs.

Què ens animaríeu a fer a la Fundació Salut Alta, com a entitat en un barri amb forta presència de musulmans?

S: Primer de tot, animaria als treballadors de la Fundació a formar-se en el tema de l’Islamobòfia o el racisme, que tenen a veure amb aquests fenòmens perquè com a professionals tingueu eines per entendre a aquelles persones que tenen un bagatge, una cultura. Moltes vegades per ignorància o desconeixement no es donen les respostes adequades i la formació interna crec que seria molt positiva.

M: Nosaltres estem començant a oferir a algunes entitats l’oportunitat que uns quants joves referents que han pogut estudiar i que actualment estan treballant expliquin a els adolescents la seva experiència. Així doncs, estaria molt bé que poguéssim venir a oferir alguna xerrada als adolescents de Secundària, creiem que seria molt positiu!

I quin missatge els donaríeu als veïns i veïnes del barri?

S: Jo als nens els diria que estudiïn, que és el camí per a l’èxit. I que valorin el que tenen perquè encara que a ells els sembli poc, és més del que tenen altres.

Alhora, als veïns els diria que es deixin portar i que ens deixin integrar-nos. Si volem que el barri prosperi, tots hem de fer l’esforç per aconseguir-ho. Estendre ponts amb els veïns, siguin de la cultura que siguin.

Entrevista feta per Lídia Solé