L'entrevista: Maria, Houda i Naveed

M’han ensenyat molt a respectar, compartir, afrontar les meves pors.

Tota la Fundació està esperant amb moltes ganes aquesta entrevista, i és que avui parlem amb tres adolescents que aquest any es graduen, deixen la Fundació i comencen una nova etapa plena d’il·lusions.

Són la Maria Yebra, la Houda El Kedar i en Naveed Muhammad que tenen 16, 17 i 16 anys respectivament. Tres joves que fa molts anys que conec i amb qui he tingut una conversa ben interessant!

Quants anys porteu a la Fundació?

M: Jo porto 10 o 11 anys…

H: Jo també uns 10.

N: Jo vaig arribar a la Fundació quan tenia uns 9 anys.

Què diries que t’ha aportat més a la Fundació?

M: A mi m’ha aportat moltes coses del dia a dia, i encara me’n queden moltes per aprendre! M’han ensenyat molt a respectar, compartir, afrontar les meves pors.

H: Sí, realment ens heu anat educant poc a poc…

Quan un/a creix canvien coses… Què és el que més us agrada ara que no teníeu o fèieu quan éreu petits/es? I el que menys?

En relació a la Fundació, el que més valorem és el fet de tenir el nostre espai. Abans no el teníem! El que ens ha costat més és el canvi d’educadors que hem tingut aquest curs, tot i que segurament amb el temps ho valorarem positivament.

A nivell més personal, ara tenim més llibertat.

Quines són les activitats que realitzeu en el vostre temps lliure, quan no veniu aquí?

M: Jo també participo al casal de joves de Llefià on pertanyo a un grup de ball modern amb el què faig zumba.

H: En el meu temps lliure vaig a classes d’àrab.

N: A mi m’agrada sortir amb els meus amics.

I a l’estiu, quins plans teniu?

H: Estar a casa, quedar amb els amics…

M: La meva mare em vol apuntar a classes de cant!

N: Jo aprofitaré per anar al gimnàs.

Creus que en el barri els joves teniu el què necessiteu?

En general coincidim que falten més espais pels joves. No sabríem concretar ben bé quins però sí més llocs on ens poguéssim concentrar. A més, també estaria bé que es programessin més sortides, a l’estil d’esplais de cap de setmana.

Quins són els valors que defenseu avui en dia? Com creieu que podem aconseguir que en el barri s’hi visqui bé?

L’educació, el respecte… Últimament sembla que aquests valors s’estan perdent.

I per aconseguir que en el barri s’hi visqui més a gust, doncs… mmm… Més neteja, més respecte, menys baralles. I millorar la convivència entre persones de cultures diferents, ja que no sempre hi ha bona relació!

Quina característica o paraula creus que et defineix més?

Simpàtic, bon estudiant, alegre, col·laboradora, bones persones, voluntariosa, sensible…

Al primer moment tothom es tira flors! El que sí que és cert és que cadascú és molt diferent però, alhora, tenen molts elements en comú.

Et sents a gust amb tu mateix? T’agradaria canviar alguna cosa?

Es miren i somriuen. En general sembla que si que estan a gust amb ells mateixos, però si que confessen que els agradaria canviar algun aspecte, sense concretar el què.

I tu, Lídia, estàs a gust amb tu mateixa? No m’ho esperava! Si, jo també voldria canviar coses… Si alguna cosa no ens agrada, hem de treballar per poder-ho canviar!

Creus que els valors dels teus pares són els que també vius a l’institut, al carrer…? Què canvia?

Alguns però cadascú té la seva forma de ser. Els valors que s’aprenen a casa no sempre s’acaben practicant al carrer. Alguns fills fan cas i ho segueixen però altres ho ignores i fan tot el contrari.

Alguns de vosaltres sou 100% catalans i 100% d’una altra cultura. Com es viu aquesta diferència? En què creus que et dóna riquesa?

H: M’agrada perquè conec més llengües. Jo si hagués de fer percentatges diria que em sento més espanyola que marroquí.

N: Jo sé preparar salsa blanca! (Surt una petita rialla). Alhora, tinc molt clar que sóc 100% pakistaní i m’encantaria viure al meu país. Però sí que és cert que la varietat de cultures aporta més riquesa.

Heu estat aquí molts anys, tota la vostra infància, i ara ja us heu fet grans! Com heu viscut aquesta experiència? Heu fet amics a la Fundació? Si haguéssiu d’omplir una maleta amb experiències, anècdotes, aprenentatges… què hi posaríeu?

Ha estat molt bé, ho valorem positivament! Alguns portem molts anys junts i sí que hem creat un vincle més proper. A la maleta hi posaríem algun record, alguna foto amb les educadores.

Quines són les activitats que t’han agradat més, de totes les que heu fet aquests anys?

La que més ens ha agradat és l’Illa Fantasia!

N: I les sortides amb la bici!!!

Imagineu que fóssiu vosaltres qui preparés el curs vinent d’A100… Proposaríeu alguna activitat que no fem?

Ufff… Sembla que no estan massa inspirats. Tot igual, està molt bé el que fem!

Quina educadora o voluntari recordes amb més carinyo?

Com a voluntari recordem molt a en Jose Antonio i les seves cançons!

M: Jo tinc molt present que sempre m’ajudava amb les matemàtiques.

Com a educadores… es fa complicat posar noms perquè són moltes les que ens han fet de referents. Hi havia la Sílvia, l’Ana (“mi alma”, com l’anomenaven), la Montse, la Cristina…

Aquest any ja és l’últim que passeu amb nosaltres. Quins són els somnis per l’any vinent?

M: Jo seguiré fent el segon curs de cuina que ja he començat aquest any-

N: Jo m’he matriculat a Les Vinyes, a Santa Coloma, per fer un Cicle de Grau Mitjà de Farmàcia.

H: Jo seguiré estudiant, començaré el Batxillerat Social.

Pels que heu estat fent voluntariat als projectes dels més petits, què és el que més us ha agradat d’aquesta experiència? Us agradaria seguir participant a la Fundació des del voluntariat?

M:  A mi m’ha encantat! Per part meva, jo si que voldria continuar fent de voluntària.

H: Jo aquest curs no he fet de voluntària però el curs vinent m’agradaria poder ajudar en alguna tasca.

N: He gaudit molt amb els petits, jugant amb ells, però ara per ara no tinc en ment tornar a repetir-ho.

Quan la María, en Naveed i la Houda tornin a la Fundació d’aquí uns anys, què seran? Com estaran?

N: A mi m’agradaria ser metge.

M: Doncs jo perruquera!

H: A mi m’agradaria ser periodista.

Aleshores, la propera vegada pots entrevistar-nos tu a nosaltres, Houda! Riem plegats i la gana de tots tres fa que no ens entretinguem. Agraeixo la seva col·laboració i… fins la propera!!!