L'entrevista: Isa López

És un privilegi treballar a la Fundació.

Isabel López Egea, 46 anys. Va néixer i viu al barri de Llefià de Badalona.

Coordinadora del Projecte FAR (Formació, Acompanyament i Relació per a dones del barri) i educadora del projecte ApreniJoc per a infants de Primària. Actualment combina la feina amb els estudis d’Educació Social.

És una apassionada de les manualitats!

Quants anys fa que treballes a la Fundació Salut Alta? Has viscut sempre a Llefià?

Porto tota la vida al barri de Llefià i farà cosa d’uns sis anys que, a través d’una amiga que treballa a Càritas Badalona i forma part del Patronat de la Fundació, em va arribar la informació de que hi havia una plaça vacant a la Fundació. Així que vaig fer una entrevista amb l’anterior directora i des d’aquell moment vaig començar a formar part de la FSA.

Isa, sabem que tens molta experiència laboral… Explica’ns alguns dels treballs que has tingut i què t’han aportat.

Buffff… Doncs he estat monitora de menjador, monitora de lleure, cuidadora d’una nena amb distrofia muscular, he treballat a correus, de dependenta…

Tots els treballs m’han aportat molt a nivell personal i professional, però sobretot, recordo el cas de la nena amb distròfia muscular. Ella em va ensenyar molt, era petita però era increïble l’esperit de superació que tenia. Aquest cas em va marcar molt, però amb cada un dels treballs que he realitzat, he après i m’he anat adaptant segons la situació.

Actualment estàs estudiant Educació Social, creus que la figura de l’educador social és important en aquest barri?

És primordial en tots els àmbits del barri! No només amb nens, sinó també amb la gent gran, a nivell de convivència. És un barri que no té de res, hi ha moltes mancances.

Què t’aporta el treball a la teva vida personal?

Per a mi el treball és la meva segona casa. Surto d’una casa i entro en una altra. Em sento súper a gust. Em motiva el fet de veure que la gent està contenta amb nosaltres i això em fa sentir feliç. Sóc una privilegiada amb la feina que tinc!

Tu estàs en dos projectes: ApreniJoc i FAR. Què creus que busquen les dones que vénen a FAR? Què els aporta el projecte?

Busquen el desconnectar dels problemes que tenen. La primera motivació és aprendre la llengua però un cop són aquí, el clima que es respira, i elles mateixes ho expressen, és de sentir-se a gust i per una estona oblidar-se dels problemes que tenen a casa. I això ho agraeixen. Es relacionen amb altres dones i se senten útils. Moltes d’elles són molt dependents i no són capaços de fer res soles. Però quan porten un temps amb nosaltres, arriba un moment en què se senten preparades per poder fer alguna d’aquestes gestions elles soles i se senten orgulloses d’elles mateixes. És genial!

A FAR compteu amb voluntàries que vénen des de fa molts anys. Us heu plantejat alguna vegada tenir homes voluntaris?

Sí, ho vam parlar una vegada. Però és una mica complicat… No ens faria res però potser les dones no se sentirien igual de còmodes. De vegades es fan bromes o es parlen de temes que si hi hagués homes davant, potser no podria fer-se.

Si haguessis de dir-li a algú què és el més important que feu a ApreniJoc… què li diries?

Crec que el que més valoren les famílies és que ajudem els infants a fer els deures ja que en la majoria de casos a casa ens tenen les eines per ajudar-los.

I què creus que les famílies demanarien a ApreniJoc?
(Riu) Més dies perquè ajudem més als seus fills.

En aquests últims anys, tu que ets del barri, quins canvis has vist? I en les situacions que viuen les famílies del barri?
(Torna a riure) Quan estava el nostre anterior alcalde, el Sr. Albiol, la gent reivindicava més, ja que a nivell associatiu i d’entitats no hi havia predisposició per donar-los suport. En canvi, ara sembla que amb el nou govern s’està potenciant la participació de la gent i entitats. I sembla que a nivell de recursos i pressupostos es vulgui que barris de la perifèria puguin optar a millorar-lo. A nivell de les famílies que atenem, no he vist grans canvis. Molts continuen en un procés de precarietat.

Com valores el treball en xarxa? A on participes?
El fet de treballar en xarxa t’aporta una visió més global de cada família i, en concret, del menor amb el qual estem. Jo participo a les reunions del GTM (Grup Treball Multidisciplinar) on participen les escoles, els serveis socials, Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil… I a més formo part de la Comissió de Convivència del barri, en la qual participen altres entitats de Llefià i La Salut.

Sembla una feina apassionant. Et planteges nous reptes a nivell professional i personal?
Seguir formant-me. Acabaré l’últim curs que em queda d’Educació Social i després m’agradaria ampliar coneixements. Em crida molt l’intel·ligència emocional i, a nivell artístic, l’arteràpia per exemple.

Alguna anècdota?
Són moltes! Els nens et sorprenen cada dia. Però si recordo un cas en concret d’una dona que participava en FAR i que comentava que sempre anava amb el seu marit a tot arreu. Un dia va arribar molt contenta i em va dir que havia anat sola a la consulta del metge i que havia estat capaç d’explicar-li el que li passava… Estava súper orgullosa!

I un somni per al barri?
M’encantaria que arribés a ser un barri potent. Que fos capaç de mobilitzar-se, i que tingués una Associació de Veïns en condicions.