Un dia a la Ciutadella

I què és el que més us va agradar de l’excursió? Així va començar un relat d’activitats viscudes, històries explicades, rialles compartides i el record del que va passar aquell 9 d’abril.

Aquell nen mostra una brillantor en els seus ulls verds mentre explica als seus companys, que no van poder venir, el recorregut a la recerca d’aquelles persones amagades entre el parc, per poder fer les proves i superar la gimcana. “Ens vam perdre, si no arriba a ser per mi...” diu amb la seva veu segura mentre la seva companya riu i li diu que al seu grup també els va costar trobar a les persones seguint el recorregut del mapa. “Sort que vam poder fer dues proves seguides!” diu un altre i entre records ens perdem en un dissabte de sol a la Ciutadella.

Passejades entre gespa, bassals per esquivar, creuament de mirades entre diverses cultures, abstrets davant figures d’acrobàcies i activitats de ioga i coneixent diferents personatges que ens van ensenyar l’art de les formes amb globus.

“A mi el que més em va agradar va ser saltar als llits elàstics” diu la nena de pèl esvalotat davant la sorpresa dels seus companys, i és que mai saps què et pots trobar al parc de la Ciutadella! Nosaltres, en arribar, ens vam trobar amb una infinitat de jocs de fusta de mides grans on la concentració era el teu gran amic. “Jo quan vaig arribar a casa vaig jugar amb els meus germans amb les pilotes malabars” i tot seguit cada un d’ells va explicar quantes i com havien fet aquells malabars disposats a aprendre a mantenir l’equilibri o, si més no, a intentar-ho.

I entre paraules se’ns escapa, un cop més, una excursió per quedar-se al record de cada un de nosaltres.