Seguim caminant

El segon trimestre és el més important, diuen; i també el més fred i el més llarg. A més d’un, reprendre el curs després de les vacances de Nadal li semblaria un tornar a començar; com aquell excursionista que, forçat per les circumstàncies, interromp el seu camí i ha de tornar de nou sobre els seus passos. Semblaria que els nens i les nenes no hagin de recordar les taules; ho intentes i no et ve al cap aquell nom tan complicat; semblaria que les rutines apreses s’hagin hagut de perdre en la disbauxa de la festa i que totes les metodologies que començaven a donar el seu fruit necessitin ser explicades i experimentades de nou. Però, com sap el caminant que persisteix, el cos és savi; i tot allò que a més d’un semblaria temps perdut esdevé per a ell l’entrenament clau per assolir els èxits del futur.

El segon trimestre és el més important, diuen; i a ApreniJoc ho sabem bé. El gener ens recorda sempre, tossut, que l’esforç per formar els grups, les entrevistes amb les famílies, les reunions amb les escoles, el pensar un objectiu per a cada infant; té sempre la seva recompensa. La relació entre l’infant i l’educador està madura, i això possibilita treballar millor els objectius educatius. La desconfiança inicial s’esvaeix i es transforma en l’alegria i la complicitat que són l’ànima de tota relació educativa. Al gener tot està per fer, però sabem on anem, i això aporta a l’equip la seguretat necessària per afrontar totes les adversitats.

El segon trimestre és el més important, i ho diuen bé. I és que tornar a començar sempre és important, però persistir amb la satisfacció de la feina feta i la il·lusió d’un futur per construir és un autèntic plaer.